per Jesús Lladó @JessLlad

Fins ara he anat exposant una mica l’origen dels palíndroms i la seva presència en diverses cultures. Avui esmento el que trobem a casa nostra pel que fa a documentació històrica sobre palíndroms[1]. Em servirà d’obertura d’una llarga sèrie d’entregues dedicades, primer, als palindromistes catalans i, després, als castellans. Dubto que tingui espai per dedicar a altres llengües.

Un dels primers documents en català on he trobat que es parla de palíndroms, i amb força detall, és un article del 9 de setembre de 1916 que forma part d’una sèrie de quinze articles titulats Els Jocs d’Esperit, l’autor dels quals és Rossend Serra i Pagès. Va ser publicat a la revista LA VEU COMARCAL, Setmanari Catalanista de Ripoll i sa Comarca. El treball és força complet. Fa referència a palíndroms que podem trobar en la majoria de llibres anglesos, francesos o italians, en mostra exemples no tan coneguts i d’altres en català que probablement eren de collita pròpia. Fins i tot esmenta els mots bifronts que anomena mots bifàcics.

Entre moltes altres coses, esmenta els palíndroms sil·làbics (MI-CA DE CA-MÍ) i proposa una manera d’integrar els palíndroms dins l’àmbit de l’enigmística, usant les endevinalles com a punt de partida. Transcric de l’original: “Per a proposar-los com a especie enigmistica, se plantejen en la forma que’s vulgui, en prosa o vers, preguntant o nó; però sempre donant elements suficients per a trobar la solució.” Per exemple: – ¿ Quin es el nom familiar més usual que llegit del dret i del revés digui lo mateix ?– PEP. I exposa alguns palíndroms com ¿NO SAP PAS ON? – A ROMA PORTA LA TROPA MORA – ¿AI ON TÉ LLET NOIA?.

I un altre document, no tant remarcable, però que també esmenta els palíndroms és JOCS DE PARAULES i JOCS DE MEMÒRIA, de Joan Amades. Entre els anys 1933 i 1937, Amades publica a la Biblioteca de Tradicions Populars una col·lecció de monografies de folklore que arribaria als 42 volums. Un esforç d’estudi i recerca sense cap finalitat comercial ni editorial, com a resposta a la inquietud espiritual d’aportar al corpus de la cultura catalana valors humils tinguts fins avui gairebé en absolut menyspreu a casa nostra.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Lletra a lletra -ara fado, ara oda- farà art ella, art ell.

[1] Vull remarcar que no sóc pas historiador i que tot el que exposo en aquesta secció no pretén ser un treball científic. Simplement pretenc fer una tasca divulgativa basada en coneixements adquirits al llarg de molts anys d’apassionada afició. Si hi ha algun error de tipus històric, demano disculpes d’entrada. En cap cas voldria ficar-me en àmbits que no em corresponen.