Paüra
per Xènia Ribas @canetmar80
Ulls tancats, son profund. La Berta ja fa estona que fa voltes, neguitosa. Però, alhora, el llit… Que bé que s’hi està, al llit! Mentrestant, somnia que beu litres i litres d’aigua. Primer una garrafa sencera. Després una filera interminable de gots al passadís de casa. Finalment, neda en un riu i hi ha una cascada gegant d’on no paren de rajar el suc de les taronges més dolces, xocolata desfeta i orxata. Se li comença a obrir l’ull dret. Ui, no, no, quina son… El torna a tancar. Ara és l’esquerre el que inicia la batalla. Ja no hi ha res a fer. S’ha despertat. Uns segons per situar-se i l’evidència es manifesta amb força.
