Aquesta història li va passar a un amic d’un amic meu. M’ho va explicar el meu amic Ferran un dia després de fer uns “montaditos” a prop de l’estació de França.

El seu amic, August, que devia rondar la quarantena, sempre havia tingut una manera de ser despistada, d’aquesta que sovint se li atribueix als genis o als científics, només que ell no era cap geni ni cap científic, o si ho era, encara no s’hi havia posat en ferm. Era despistat i prou. Rient, m’explicava que era capaç de sortir de casa amb sabatilles i adonar-se’n quan ja feia mig matí que caminava per Barcelona…o que un cop va haver d’anar a urgències després de rentar-se les dents amb pintura a l’oli…  Leer más →