“Sostrenca”, Adrià Pujol
Sostrenca, per Adrià Pujol
Ara que està de moda la ficció trufada de persones (de personatges) versemblantment reals, no m’hi apuntaré amb una novel·la sobre la passejada habitual d’en Salvador Sostres pel seu barri.
En cas d’escriure-la (ja se sap que això no passarà), imaginaria un Sostres planer, més aviat bonhomiós, pur com un sonso en llibertat. En el regne del monòleg-pensament que tots portem al cap, Sostres seria un bon veí, amable a les fleques i manyac a les peixateries. Un cívic que també es desfaria per dins, a les engires d’un món cruel, falsari i brut, i que, no obstant això, sempre guardaria les formes -les formes internes, s’entén.