Sirgar
per Xènia Ribas @canetmar80
La claror tènue de les primeres llums del sol ixent s’escola entre els llibrets de la persiana. Sent el gall que canta, altiu, i saluda l’albada. Ella està tan cansada que no entén que no continuï essent negra nit. Però els senyals són inequívocs. S’alça i es renta la cara al gibrell amb aigua freda, gairebé glaçada. Però ni això ni l’esmorzar copiós li fan sentir que va recuperant la força. Està tan esgotada i li fa tant de mal tot el cos com anit quan es va ajocar. Bé, tant hi fa… Estigui com estigui, es senti com es senti, haurà de sirgar de sol a sol tot el sant dia. Com ahir i abans-d’ahir i l’altre. La vida a pagès és així -ja li ho deia la mare-. Aquesta temporada, a més, no han pogut contractar cap jornaler perquè la collita de l’any passat va ser dolenta i amb prou feines han pogut subsistir durant l’hivern. Encara bo que, com els escolta dir sempre, les feines més dures les fan els homes.