per Maiol de Gràcia

L’HOME DE GRIS  (2a part)

Ha xuclat el cigarro i n’ha exhalat el fum. L’aire viciat l’ha embolcallat en una espiral de boira i n’ha diluït els contorns. Com era d’esperar, no m’ha respost. Ha seguit fumant i  allargant el coll cap a la llum com un llangardaix ressec.  Li he preguntat si volia més cafè i ha negat amb el cap. M’he dirigit al menjador i ja m’hi esperava assegut al sofà.

– Encara no m’has dit el teu nom.

-Joan.

-Quants anys tens, Joan?

-25.

-Ets d’aquí?

-No.

-Doncs parles un català excel·lent.

-Gràcies.

-Ara haig de marxar. Tornaré en un parell d’hores.

-Molt bé.

-Qualsevol cosa que necessitis, tu mateix. Leer más →