per Víctor Pàmies

Carpe diem. Viu el moment, perquè només tenim una vida i se’ns escola amb una rapidesa que ni tan sols intuïm.

Ja ho sabien les filadores: A qui fila massa prim, se li sol trencar el fil. I la vida humana és tan feble… Val la pena aturar-se de tant en tant per reflexionar què estem fent amb la nostra vida.

I per això cal que prenem consciència de les coses que són realment importants i les que no ho són tant i la responsabilitat que tenim, cadascú, individualment, en deixar un futur millor als nostres fills i descendents. Sempre m’ha agradat aquell proverbi, ara no recordo de quina cultura, però que comparteixo absolutament, que diu que troba lloable la persona que planta un arbre que no podrà fruir, però que sí que el fruiran els seus néts o bésnets (que potser no arribarà a conèixer mai).