L’home de la biblioteca
– Per apuntar-me a la llista de Cinquanta Ombres de Gray?
La bibliotecària li explica com ho ha de fer mentre nota com alguna cosa li rellisca per dins llànguidament fins als peus.
– Per apuntar-me a la llista de Cinquanta Ombres de Gray?
La bibliotecària li explica com ho ha de fer mentre nota com alguna cosa li rellisca per dins llànguidament fins als peus.
L’HOME DE GRIS (1a part)
He obert els ulls i l’he vist allà, assegut a la cadira, contemplant les teulades nevades de París per la finestra. No s’ha immutat ni quan m’he incorporat i el llit ha fet el seu grinyol característic. A mi tampoc m’ha sobtat la seva presència. De fet, ja feia dies que esperava el meu torn, i tenir-lo a casa m’ha fet sentir d’alguna manera alleugerit.
M’he llevat i he passat pel seu costat. M’he dirigit a la dutxa, he ajustat la porta i he deixat brollar l’aigua fins que el baf d’escalfor ha envaït tots els racons del lavabo. Quan m’he girat per treure’m el pijama, me l’he trobat a menys de dos pams, dempeus i de cara a la porta. M’he endut un ensurt de pebrots i he fet un bot enrere, he relliscat amb la humitat de les rajoles i de ben poc que no m’enclasto de cap contra la pica. Ja sabia pels amics com anava això de tenir el teu home de gris a casa, els patrons innocus d’acompanyament permanent i tota la resta. Una cosa molt diferent, però, serà acostumar-s’hi. Leer más
Un microrelat de David Vila i Ros
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó