20 Oct

Destret

per Xènia Ribas @canetmar80

… El que em dol, el que realment em cou, és que, quan miro cap enrere, sempre arribo a la mateixa conclusió: que tota la vida m’han trepitjat. Tant és l’època en què m’aturi: sempre hi ha uns peus que em passen per sobre. Alguns amb prou delicadesa, d’altres amb força i crueltat, d’altres com si volguessin torturar-me amb unes agulles gruixudes que em sembla que em partiran l’ànima… Doncs sí, tota la vida trepitjada… Definitivament, si un dia algú m’escriu les memòries, aquesta és la meva història.

I no és que sigui una derrotista ni una amarg… Bla-bla-bla… Bla-bla-bla…

No, jo no sóc pas cap llamborda. Simplement, m’agrada patir. No ho reconeixeré mai davant dels altres ni, encara menys, davant de mi mateixa però m’agrada patir. M’agrada tenir problemes. M’agrada discutir-me. M’agrada barallar-me. M’agrada engegar a la merda. M’agrada fer creu i ratlla. M’agrada crear conflictes i mala maror. M’agrada sentenciar. M’agraden els destrets. M’agrada sentir que el món va en contra meu (perquè, evidentment, la culpa sempre és dels altres). Sí, m’agrada patir. M’A-GRA-DA PA-TIR.

És el que realment dóna sentit a la meva vida.

Si no, una buidor existencial m’impregnaria i em quedaria sola. Jo amb mi mateixa.


Un destret és una situació anguniosa, d’extrema necessitat i també un malestar fort (trobar-se en un destret equival a “estar en apuros”). I el verb destrènyer vol dir posar algú en destret.

 

20 Oct

1978, She’s lost control, Joy Division

por Javier Avilés

Quería contarte una cosa pero lo he olvidado completamente. Trataba sobre el futuro, sobre la ausencia de futuro. Y de cómo solo aquellos con una lucidez tormentosa son capaces de comprender que no vale la pena seguir adelante. El amor los desgarrará, pueden tener el espíritu necesario pero han perdido el sentimiento, se avergüenzan de ser cómo son, aislados, sintiendo que son extraños, que todos lo somos, y que eso genera violencia, almas muertas que no pueden recordar y a las que no les importa nada.

Escuchó la voz que le decía cuándo y dónde actuar, pero perdió el control.

Leer más

20 Oct

Palíndroms 12, En català (3). Històrics

per Jesús Lladó @JessLlad

Un dels personatges més importants en el món de la palindromia ha estat Ramon Giné (Sarral, 1920 – Vilallonga del Camp, 2003).

Giné va descobrir els palíndroms com gairebé tothom, per casualitat. En el seu cas va ser durant una estada a Mèxic[1], tot llegint la revista Excelsior. Al cap d’uns anys d’activitat solitària, va contactar amb Josep M. Albaigès[2], fundador del Club Palindromista Internacional, i des del número dos de la revista SEMAGAMES fins al número 57, poc abans de la seva mort, es va fer càrrec de la redacció.

La seva gran vàlua en aquest món va tenir tres vessants: una, la gran tasca de divulgació en tots els mitjans, escrits i audiovisuals; dues, l’aglutinació d’un gran nombre de palindromistes d’arreu del món, gràcies a la seva afabilitat i bonhomia; i tres, la recopilació enciclopèdica de material palindròmic[3], amb el seu ambiciós, i inacabat, projecte de la Gran Enciclopèdia Universal Palindròmica. Tot això fa que tingui un lloc d’honor en el món de la palindromia.

Tot i no ser gaire prolífic, Giné va ser un bon palindromista. Dotat de finor i un sa sentit de l’humor, sense cap indici de transcendència, ens va deixar palíndroms com els que segueixen.

Stop? On? Ara no pots!

Mercè, va… ! l’Avecrem…!

Tira’m anís a la sina, marit.

La Sara no diu qui donarà sal.

Ací rema un remer nu americà.

Rara pera rep ara per a reparar.

Corc i circ i carca: crac i cric i croc!

Anit, Roc, a la vella, llevà la cortina.

Té llop i rap a Ripoll. O llop i rap a Ripollet?


PALÍNDROM DE LA SETMANA 

Dic al país català: l’atac sia plàcid.


[1] A Amèrica Llatina, i sobretot Mèxic, de fa molt hi ha una intensa i nombrosa tasca palindròmica. Molt abans que a casa nostra es conegués aquesta afició.

[2] Li dedicaré un article més endavant.

[3] El seu llegat bibliogràfic es troba en el FONS R. GINÉ DEL CLUB PALINDROMISTA INTERNACIONAL, a la Biblioteca Central d’Igualada, lloc que es pot considerar el centre mundial dels palíndroms.