por Xavi Ballester
Surto del despatx després d’un dia insuls com tots els dies insulsos al despatx. Arribo a la parada del bus que és com un embarcador abandonat per a mariners que han oblidat com es neda per tornar cap a casa. Al banc que algun dia havia estat groc hi ha una noia amb els cabells perfectament recollits en un monyo i que parla cridant pel mòbil: Leer más
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
No a l’oblit
En el tombant de la tarda,
rere els vidres entelats pel fred
de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes les petjades
que deixaren els teus passos.
No vull que pels camins
foscos de l’oblit
es perdin aquells mots
que proferíem i
aquells que restaren
tremolant, sense ser dits.
No vull que res es perdi
per sempre en el no-res.
[Del llibre «El temps passa a Cadaqués»]
La Sílvia ja fa temps que ha conclòs que hi ha un complot mundial del qual és la víctima principal: és la rebel·lió d’Eros en contra seu. Realment, tant si ho mira del dret com del revés, no es pot negar que la mala sort governa des de temps immemorials la seva vida amorosa. És inqüestionable que si un adjectiu la descriu amb precisió no és ni alta, ni prima ni morena; tampoc intel·ligent, divertida ni esquerpa… No, el qualificatiu, el seu qualificatiu és, sens dubte, malastruga. Sílvia la malastruga. Hola a tothom. Leer más