08 Nov

Castanyes i moniatos

per Sílvia Jané 

La Paula li havia deixat ben clar, res de disfresses, que només castanyes i moniatos, que calia conservar l’essència de les tradicions catalanes i bla, bla, bla. Ella es va haver d’engolir la resposta per por de fer el ridícul, tant que li hauria agradat comparèixer amb el seu vestit de bruixa ple de llunes i el barret amb tot d’aranyes pengim-penjam. Al final, amb tot el dolor del seu cor, havia vist sortir la seva germana guarnida de cap a peus – definitivament, a ella el negre no li esqueia tan bé – rumb a la discoteca de moda. Va flairar l’oloreta de les paperines que duia a la mà mentre esperava l’ascensor. Setè segona li havien dit? Va prémer el botó sense gaire seguretat. A l’alçada del tercer una aturada per recollir un veí. Quina sorpresa, un vampir. Leer más

08 Nov

Mirall

Un microrelat de Carles Castell Puig

 S’asseuen al meu davant. El noi —texans, samarreta, cabell curt— vincla el cos endavant, gira el coll cap a la finestra del tren i resta abstret. Ella —més gran, atractiva—  li fa una mirada ràpida i es posa a llegir.
 
Passats uns segons, el xicot inicia un balanceig que de seguida acompanya de forts gemecs. La noia estén la mà fins col·locar-la sobre el seu braç i li mormola eh, eh, va, va. Ell va aturant el moviment fins que torna a quedar-se embadalit. Un minut més tard, s’inicia de nou el cicle.
 
A mesura que contemplo com es va repetint l’escena, la seva conducta em va hipnotitzant. A la fi, comparteixo amb ell l’amenaça de les imatges que es formen a la finestra, la por que enrigideix tot el cos, l’angoixa que s’estén fins envair totes les vísceres i la convulsió final del cervell, que provoca l’embogiment i desferma la descàrrega incontrolable.
 
Sense adonar-me’n, l’ansietat i l’opressió també em tenallen a mi i acabo reproduint els moviments del noi. Em sumo als seus vaivens, primer, i al seu vagit, després, per acabar esclatant en un esgarip espantós que em capbussa en les tenebres. Llavors, la dona que tinc al meu costat m’amanyaga i em calma amb el seu eh, eh, va, va.


Carles Castell Puig (Reus, 1962) L’any 2008 el seu recull de contes satírics I… va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El Lector de l’Odissea 2013.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó