19 Oct

Bingo

por Dioni Porta

Se llamaba Junior gustó, así que por qué no iniciar una serie de artículos a partir de anécdotas de una facultad de empresariales. Éramos jóvenes aunque sobradamente prepotentes. Por supuesto que allí había de todo, incluso gente idealista que quería estudiar economía para conocer bien el sistema que pretendían cambiar, pero el perfil mayoritario era el de los que soñaban con hacer dinero, conseguir un trabajo reputado que asegurara ingresos y posición o seguir con el negocio de papá.

Leer más

19 Oct

Indulgència

Un microrelat de Mercè Bagaria

Una altra nit m’ha despertat el seu crec-crec irrespectuós. He encès el llum tot d’una i l’he trobat allà, enmig de l’habitació, tan repulsiu que em fa venir basques. Ell, en canvi, roman absolutament impassible, com si la meva presència li importés ben poc, com si aquest maleït apartament li pertanyés a ell, com si jo no pagués un lloguer prou alt per aquest cau rònec. Em desafia. No hi ha una altra explicació. I no tinc cap més remei que esclafar-lo. Ja n’hi ha prou de tenir escrúpols. És ell o jo. I busco amb la mirada un arma contundent per perpetrar l’assassinat de l’intrús, abans no desaparegui en la foscor. Hi ha, però, una part de mi, més feble, o tal vegada més assenyada, que no em permet actuar amb crueltat. No puc perquè mirant-me’l em ve a la ment Gregori Samsa. I llavors penso en la imprevisibilitat de la vida i que demà em puc tornar arna afamada o corc o grill o fastigosa corcollana. I penso en el noi informàtic que abans vivia aquí, de qui ningú no té cap notícia. Els amics diuen que mai no hauria marxat sense els discos de Metallica, que mai no hauria abandonat la col·lecció de còmics. I me n’estic. Permeto que l’ésser repulsiu continuï existint, tot sabent que la indulgència ens muda irremeiablement i ens allunya d’allò que alguna vegada havíem somiat que seríem.


Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia. Podeu seguir-la també al bloc La Vida Breu.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

19 Oct

“John Ford a París”, Capítol 16

Vaig

per Maiol de Gràcia

maiolSóc en John Ford i vaig néixer a Arizona, en un poblet de mala mort que vaig abandonar així que vaig tenir carnet de conduir. Aquella vida de gent riallera, de perfectes pares de família, de pors al cos i espais tancats amb pany i forrellat, no estava feta per mi, així que vaig omplir el dipòsit i vaig travessar el país.

Leer más