19 Abr

“John Ford a París”, Capítol 37

per Maiol de Gràcia

Victòries 1

Tot ben fals. Un avió de paper, de Japó a París, de París a Sutter Creek. Un aleró controlant-ne l’estabilitat. Sembla un drap però són unes calces, amb estrelletes. Semblen una adaptació de la bandera americana. Un jersei de coll ben alt per frenar els vents polars gèlids, incendiaris. Una vida recoberta de paraules altisonants, renovadores, refrescants. Uns ulls i uns llavis, ganyotes sota una superfície de bell xeruc. Un nom o dos, o tres, o els que faci falta. Inventar-s’ho tot en qualsevol lloc no costa res. Tres minuts i sona el timbre. He de tornar a classe. Primera mentida perquè soc a Sutter Creek i la Cathy ja se n’ha anat a dormir. Agafo el cotxe i busco un lloc sense electricitat, on només es contemplin les estrelles. Un avió blanc de paper (que bé) em sobrevola arran de calva i aterra sense fer soroll.

19 Abr

L’inventor

Un microrelat de Jordi Masó

La invenció de la màquina per invertir el temps s’atribueix a Ernst Müller (1941-1867) .

Microrelat guanyador del 2on Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà i inclòs al llibre Les mil i una (Témenos, 2015).


Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor dels llibres de microrelats i contes breus Els reptes de Vladimir, Catàleg de monstres i Les mil i una. El seu últim llibre, el recull de contes Polpa (Males Herbes, 2016), ha rebut molt bones crítiques. Molts dels seus textos han estat premiats en concursos literaris.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

19 Abr

Viaje a Suecia (2a parte)

por Elsa Plaza

(Aquí la 1a parte)

 Karlskrona

Amanece en Karlskrona, y a pesar del calor seco y sofocante de la habitación donde paso estos días, sé que afuera hará frío.  Los 8 o 9 grados de temperatura, que unos números insistentes señalan  sobre la pared de un edificio, indican que el frío no es intenso, pero sé que el viento hará que nosotros, peatones, caminemos ajustándonos cuellos y bufandas. No hay nieve, invierno eran los de antes, me dicen, cuando, para salir de casa teníamos que hacerlo provistos de una pala para hacernos camino.  La práctica del verso de Machado: caminante no hay camino, se hacía cotidiano. Silenciosa Karlskrona, de acento lánguido y palabras entrecortadas y suspirosas. Cantan mucho cuando hablan estos suecos de Blekinge, tanto que, el intentar imitar el sonido de sus palabras es un difícil ejercicio de rítmica sincopada y de muecas con los labios. Pronunciar sus vocales para que suenen inteligibles al chófer del autobús, cuando pido un billete hasta Öljersjö, necesita de largo entreno previo.  Leer más