Calamarsets, per Eva Arnal

La senyora Maria sempre dorm fins a les vuit. S’incorpora, estira la cadeneta del llum de ferro, es posa les sabatilles i recorre el passadís fins a la cuina amb un lent balanceig. Mentre s’escalfa la llet, torna a fer el camí, apuja la persiana del menjador i encén el televisor. Tornant a la cuina, la veu del presentador es va fent petita. Esmorza el menjador, davant el programa del matí.

Divendres, però, es lleva a les set. La finestra de l’habitació no tanca bé i ha passat mala nit. Podria avisar el veí de dalt, pensa, però després es diu que ja ho arreglarà diumenge l’Andreu, quan hi vagi amb les nenes pel seu aniversari.

Fins no fa gaire, la senyora Maria cosia, però darrerament un lleuger tremolor a la mà dreta li fa la guitza, i passa les hores amb l’agulla entre els dits, contemplant la vida des de la finestra. Leer más →