05 May

Estrip art

 

Calamarsets, per Eva Arnal

La senyora Maria sempre dorm fins a les vuit. S’incorpora, estira la cadeneta del llum de ferro, es posa les sabatilles i recorre el passadís fins a la cuina amb un lent balanceig. Mentre s’escalfa la llet, torna a fer el camí, apuja la persiana del menjador i encén el televisor. Tornant a la cuina, la veu del presentador es va fent petita. Esmorza el menjador, davant el programa del matí.

Divendres, però, es lleva a les set. La finestra de l’habitació no tanca bé i ha passat mala nit. Podria avisar el veí de dalt, pensa, però després es diu que ja ho arreglarà diumenge l’Andreu, quan hi vagi amb les nenes pel seu aniversari.

Fins no fa gaire, la senyora Maria cosia, però darrerament un lleuger tremolor a la mà dreta li fa la guitza, i passa les hores amb l’agulla entre els dits, contemplant la vida des de la finestra. Leer más

05 May

No queremos bomberos que apaguen nuestros fuegos

por Carolina Montoto

Como soy más chula que un madrileño (por ejemplo, Ignacio González), hoy me han sometido a una sesión de tortura: leer un libro de Megan Maxwell, una autora que, por si alguien es tan afortunada como para no saberlo, ha escrito títulos tan infames como: Fue un beso tonto o Los príncipes azules también destiñen. Y ojito con el booktrailer con el que promociona su último libro, que no tiene desperdicio:

Alguien se preguntará de dónde me sale esta vena tan masoquista. Lo mismo que me pregunto yo, que me he dejado provocar cuando una amiga, vermut por medio, ha pretendido escandalizarme diciéndome que había muchos libros que merecerían que alguien los echara a la hoguera. Leer más