“John Ford a París”, Capítol 22
Ricco Baio
per Maiol de Gràcia
El seu nom és Ricard Baula, però tothom, a l’exterior i a la presó, el coneix com a Ricco Baio.
L’origen del sobrenom és llarg i té dos culpables concrets. Un va ser el professor de cinquè de primària, que en topar-se amb dos Ricards a classe va decidir que cada cop que cridés Richie, a la pissarra! ell seria qui aixecaria el cul i resoldria el problema. L’altre van ser el pas del temps i la natura, que a partir de l’adolescència el van convertir en el retrat robot d’un actor que feia de mafiós en una pel·lícula americana. D’un dia per l’altre, la seva cara angelical de nen mediterrani va desaparèixer del mapa. Els pòmuls, cada dia més accentuats, van perfilar-li el nas en una protuberància de boxejador de barri, la mirada i els llavis van adquirir el rictus assassí d’un pistoler sense escrúpols, el cabell va endarrerir-se-li com si cada matí se l’untés amb greix de balena, i allò que podria semblar un desastre absolut, va suposar tot el contrari. Leer más