per Xènia Ribas @canetmar80

Viuen junts d’ençà que va sortir de l’hospital. Tampoc no hi havia gaires alternatives: totes les portes tancades, excepte la seva.

Arriba a casa, ja al capvespre. No sap pas com li deu haver anat però el seu silenci al llarg del dia li fa presagiar mals auguris.

Entra al menjador i el veu assegut al sofà. La tele l’eixorda amb una cançó infernal i sense substància però ell ni tan sols s’immuta. A ella, tampoc no la sent. Se’l veu tan marrit, amb el cap mig amagat entre les mans… Leer más →