08 Dic

Estrip Art, per Vicent Andrés Estellés

 

“No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.  
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.  
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.  
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor  
i rodolem per terra entre abraços i besos. 
No comprenem l’amor com un costum amable  
com un costum pacífic de compliment i teles  
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).  
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,  
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.  
Jo desitjava, a voltes, un amor educat  
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,  
ara un muscle i després el peçó d’una orella. 
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,  
i tenim l’enyorança amarga de la terra,  
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.  
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.  
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.  
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.  
Després, tombats en terra de qualsevol manera,  
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,  
que no estem en l’edat, i tot això i allò. 

No hi havia a València dos amants com nosaltres,  
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.” 

08 Dic

Entrega #5, de Alice Munro, 2004

por Javier Avilés

Tentativa de análisis de un relato de Alice Munro.

(Escribo esto en la cocina. He leído (o creo haber leído) en una entrevista, que Munro escribió muchos de sus relatos en la cocina de su casa. No se trata de “una habitación propia” donde aislarse de la cotidianeidad. La cocina es el lugar comunitario por excelencia de todo hogar, un sitio donde puedes ser interrumpido en cualquier momento, la estancia en la que se realizan el mayor número de acciones de un hogar. Me pongo a escribir en la cocina porque quiero sentir cómo Munro es capaz de efectuar un acto de creatividad de manera discontinua, no como tarea principal sino como labor entre labores, entre diferentes instantes de interrelación social. Por supuesto, todo esto me lo imagino, no sé nada sobre Munro y su cocina y, al final, nadie viene a interrumpirme) Leer más