Estrip art
I nedo…
Fidel, El Poeta Roig
I nedo, nedo, nedo, nedo.
Nedo alliberat de basardes
cap a la boia on els versos em llepen el coll.
Cap a l’illa dels crepuscles o dels mots desperts.
Nedo per sortir de mi mateix,
per fer-me preguntes tan obertes
com aquests braços oberts, com abraçades
que troben aixopluc entre multitud de mans
que anhelen llums públiques,
que soterren els fracassos de la intimitat.
Per anar lluny o enlloc.., per fugir, nedo…
Obro cos, m’obro, obro als altres.
I nedo, nedo, nedo, nedo…