Bang bang

Autora: La nieta de la Sartenera

Vagarejo per la ciutat, no són encara les dotze del migdia i busco algun bar per a beure’m una cervesa d’aquelles ben tirades, tan difícils de trobar, fa calor, el dia va arribant al seu mig i la suor ja em rellisca fa estona coll avall, hauria de buscar algun bar amb aire condicionat, però merda, no podré veure’m la cervesa freda i ben tirada amb l’espuma densa que em dibuixa un bigoti, fumant-me una cigarreta, que ara no es pot gaudir dels plaers simultàniament s’ha d’anar per parts o optar per prendre’s la cervesa ben tirada en alguna terrassa, però fa massa calor no es pot estar al carrer, tots els elements en contra per a poder sobreviure  a aquest matí calorós, d’una calor que m’està fonent el cervell, i a més a més hi ha poques ombres al carrer, a aquesta hora i en aquesta latitud el sol cau en vertical i l’ombra és només com una escopinada als peus de qui camina, un infern d’estiu, buscar és cansat amb aquesta calor indecent, no haurien d’existir els dies així tan humits i calorosos, sempre t’acabes creuant amb algú a qui li agrada l’estiu i en fa bandera, gent inconscient, podria penjar cartells per la ciutat que diguessin es busca un bar on bla bla bla, i oferir una recompensa a aquells que m’il·luminessin el camí no cap a la veritat, que no m’interessa gens ni saber-la ni trobar-la i menys encara la veritat dels homes, el camí cap a la cervesa alliberadora de tots els mals, cervesa que cures tots els pecats del món pels segles dels segles, o alguna cosa així, ho podria fer a la manera del far west, quina paraula més transportadora, la cara del Depp en aquell bosc repartida per tots els arbres i com ell intenta estripar els cartells que es va trobant amb la certesa que no podrà aconseguir-ho mai, quins temps més meravellosos els del llunyà oest, poder agafar la pistola, no millor el rifle i bang bang carregar-se al que tens davant, sense dir res, tot en silenci, només una fuetejada de mirades vidrioses, prenyades d’odi i d’alcohol i fer justícia.