17 Nov

1981, Too Drunk to Fuck, Dead Kennedys

por Javier Avilés

Abrázame, Superman, juez, padre, madre, con tus brazos, tus armas, químicos, tus brazos, tus armas, militares, tus brazos, tus armas, electrónicos… ¿dónde estamos? Ya. El año en el que el KKK raptó a mi chica. Estoy demasiado borracho para cualquier cosa. Me derrito como una barra de helado en el asfalto de la autopista junto a un camión volcado con las ruedas pinchadas por los disparos de mi pistola. Era divertido. Era penosamente divertido. Como pegar tiros a las ratas en el basurero. Eso es rock and roll. Beber dieciséis cervezas y bailar toda la noche después del concierto en un tugurio infecto, hasta caer rendido al suelo entre cubos de basura, demasiado borracho para ser algo más que un desecho. Leer más

17 Nov

Palíndroms 16, En català (7). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

Avui el torn és dels palindromistes Francesc Capdevila i Xavi Torres, ambdós en actiu.

La producció de l’olotí Francesc Capdevila (Olot, 1942) és extensa i contundent. Amb un català net, garrotxí i amb un sentit de l’humor fi, gairebé cada trimestre delecta els lectors de SEMAGAMES amb les seves perles palindròmiques. Li agraden els palíndroms amb ritme, que causin sensacions en escoltar-los i llegir-los, que tinguin l’efecte de sorpresa i que provoquin el somriure quan els veus per primera vegada.

Ós afònic ací no fa so.

Avala la nit olotina la lava.

Un exesperit olotí rep sexe, nu.

Tu mai rebis nu un siberià mut.

Ai! neda un eximi xe, nu, a Dènia.

Seré venedor, ep!, però de neveres!

Neus seu que massa meuques suen.

I ara cada tia fa, Romà, l’amor afaitada. Carai!

Airosa, sola, neta i senil, l’Agapita, a la babalà, atipa gallines i atén a l’ós a Sòria.

Xavi Torres (Barcelona, 1964) és un dels palindromistes més refinats i creatius. La seva producció, tant en català com en castellà, està dotada d’una gran sensibilitat, sentit de l’equilibri i capacitat narrativa. S’ha arriscat amb publicacions (a quatre mans amb Pablo Nemirovsky) com Miguel de Cervantes, autor del “Soldado Ros Adlos” i Sobreverbos, ambdós a Editorial Milena Caserola. També ha escrit a vuit mans (M.J. Abia, A. Abia, E. Erill) el llibre d’enigmes palindròmics Palingramas (LasaL.Pals). Ha estat guanyador diverses vegades del Premi Rever de Literatura Palindròmica. Heus ací alguns exemplars seus:

El bon traç, art noble.

Cossos som. Ossos sóc.

No m’adormo, corro, corro, com rodamón.

Art ella, art ell. Tatua

pautat, lletra a lletra.

Tot repte fa respecte, etc… Ep!, serà fet per tot.

 

 -¿Arriba la lager? ¿sí?, ¿no?

– Mida curta, truca.

– Dimonis!!!, regala la birra.

Arriba nu, pet: -ep!, una birra!

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Per ser bo, pren i dóna pa, no diner. Pobres rep.



 

 

17 Nov

Futil·la

per Xènia Ribas @canetmar80

Ja fa anys -potser fins i tot una dècada- que, quan tothom jeu al llit ben adormit, ella es lleva, encén el quinqué, suca la ploma i escriu. No sap ben bé per què ho fa. A casa, mai no n’han volgut saber res, dels llibres, i, encara menys, d’omplir-los. Bé, no és ben bé així. Perquè sí que recorda, d’ençà que era ben menuda, sentir xerrar hores i hores l’avi i son pare de literatura. I, de vegades, s’hi afegia l’oncle Gilbert, que admirava devotament Sòcrates i Plató i aprofitava qualsevol excusa per citar-los. Era la mare que no llegia. Ni l’àvia. Ni la germana… Ni la tieta… I així va créixer ella: amb l’adoctrinament ferri que les dones, de lletres, no hi entenen futil.la. Leer más