La tele

per Maiol de Gràcia

Quan es desperta, l’Odette m’explica la història dels germans Dussion. Els coneix de ben petita, de quan eren veïns d’escala i de vegades se’ls trobava a l’ascensor. Eren dos nens escarransits que quan la tenien al davant sempre miraven a terra. En una entrevista en una revista de cine parlaven precisament d’ aquesta època de la seva vida. Segons sembla, es van passar els divuit primers anys de la seva vida mirant la tele. Ho feien a tota hora. Els caps de setmana quan estaven a casa, que era gairebé sempre. Durant la setmana sempre que no estaven a l’escola. No feien extraescolars ni portaven deures a casa. En tenien prou amb les hores de classe per desfer-se de feina.  Un cop a casa, els pares estaven molt ocupats i trobaven en el senzill fet de pitjar el comandament aquella pau necessària per poder fer la seva sense que els nens molestessin massa. Leer más →