07 Dic

“John Ford a París”, Capítol 23

La tele

per Maiol de Gràcia

Quan es desperta, l’Odette m’explica la història dels germans Dussion. Els coneix de ben petita, de quan eren veïns d’escala i de vegades se’ls trobava a l’ascensor. Eren dos nens escarransits que quan la tenien al davant sempre miraven a terra. En una entrevista en una revista de cine parlaven precisament d’ aquesta època de la seva vida. Segons sembla, es van passar els divuit primers anys de la seva vida mirant la tele. Ho feien a tota hora. Els caps de setmana quan estaven a casa, que era gairebé sempre. Durant la setmana sempre que no estaven a l’escola. No feien extraescolars ni portaven deures a casa. En tenien prou amb les hores de classe per desfer-se de feina.  Un cop a casa, els pares estaven molt ocupats i trobaven en el senzill fet de pitjar el comandament aquella pau necessària per poder fer la seva sense que els nens molestessin massa. Leer más

07 Dic

Concessió

Un microrelat de Víctor Lorenzo

L’ancià demana el desig, acluca els ulls, i esperançat bufa les espelmes del pastís del seu vuitantè aniversari. Quan els obre, les veu totes apagades. Les vint.


Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat en Filologia Hispànica. Cofundador i membre del comitè editorial de “Internacional Microcuentista”, revista electrònica dedicada exclusivament al microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques, digitals i en paper. Alguns del seus microrelats estan recollits en antologies i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Publica els seus microrelats al bloc “Realidades para lelos”. El seu primer recull de microrelats és Cambio de rasante (Enkuadres, 2016).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

07 Dic

Dietari 6. Crònica i exhumació

per Jordi de Miguel

25 de novembre

No em canso de llegir i rellegir “Te diría que fuéramos al río Bravo a llorar pero debes saber que ya no hay río ni llanto”, del poeta Jorge Humberto Chávez. Probablement una de les millors cròniques de la metàstasi de Ciudad Juárez (i de Mèxic, i d’allà on la violència s’ha fet pus, metàstasi)

Canta la ciudad en su negro color

Y en su hueco grande y hondo se escucha sólo el rumor de la palabra

La vida en su disolución y del amor la pústula

Se guardan en la poesía como basuras

La poesía es la tumba de todo

La poesía es el cadáver de la vida que algunos pasan cargando ante tu puerta Leer más