15 Feb

Entrega #12 (año 2011): “El rey pálido”, de David Foster Wallace

Comenta Michael Piestsch en el prólogo que, aparte de ciertos aspectos que precisaban revisión por parte del autor, como ciertas repeticiones y algunas incongruencias, la “cuestión que surge de forma inevitable es ¿cómo de inconclusa está la novela?”

Sigue comentando Piestsch que la trama de la historia central de la novela, por los datos que maneja a través de las notas de Wallace, no parece alargarse mucho más de lo que está presente en la edición póstuma de El rey pálido.

Hablar de inconclusión refiriéndose a la narrativa de David Foster Wallace es un pleonasmo. Y en esas condiciones es difícil apreciar cuánto tiene de póstuma, en lo que se refiere a estar inacabada, más allá de la revisión, corrección y edición.

No hay más que leer sus cuentos acabados e inconclusos. No hay más que pensar en La broma infinita cuya aparente conclusión se diluye en una bruma anunciada en el primer capítulo (“… Donald Gately y yo desenterramos la cabeza de mi padre”). Se puede argumentar que El rey pálido es una novela no terminada de elaborar a la cual le faltan fragmentos, pero la inconclusión es una característica inherente a toda la narrativa de Wallace, por lo cual nos podemos enfrentar a ella considerándola una obra completa.

Entonces, ¿qué es El rey pálido?

Leer más

15 Feb

“John Ford a París”, Capítol 63

per Maiol de Gràcia

L’HOME DE GRIS  (7a part)

I van córrer els primers rumors. Alguna gent desapareixia sense deixar rastre. De sobte no hi eren, no anaven a la feina, no visitaven la família, no tornaven a treure el nas pel seu carrer de converses, ningú sabia on podien ser. La majoria eren solters o solteres, així que era complicat saber perquè havien marxat sense dir res. Potser ho havien fet per no haver de suportar la companyia obligatòria. Només era un rumor, però. Ningú coneixia ningú que ja no hi fos. Per tant era factible que fos això. Havien fugit. Ben fet. Que els vagi bé allà on siguin.

Però aleshores va desaparèixer el germà d’un company de feina. I la tieta del Marcel. I poc després el vidu de la carnissera. Així que allò havia de ser una altra cosa. No estaven fugint. N’hi havia que tenien més de seixanta anys, per l’amor de Déu. A les cantonades cada vegada érem menys gent.  Ves a saber si ens graven des de una finestra. Ens volen atemorir. Hem de trobar noves maneres de reunir-nos. Fins que no les tinguem pensades més val passar desapercebut. Per ara casa i feina. Casa i feina i muts. Ben muts. Leer más

15 Feb

PALÍNDROMS 58, Miscel·lània (3), Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

 

Què faríem sense les nostres birres? El mot italià birra, absolutament immers en el nostre llenguatge col·loquial, en la nostra cultura, ha propiciat que els palindromistes hi posem una especial atenció. Per què? Simplement perquè birra forma par de la paraula “arriba” capgirada. El primer palindromista que va construir “Arriba la birra” (que tant en castellà com en català s’escriu igual però que té significat diferent) va iniciar un camí imparable. Avui n’exposaré uns quants exemples de collita pròpia.

 

Arri! Beu! Què? Birra!

Ai!, Bet, arriba la birra tèbia?

Arriba lesionada, noi. Sé. La birra?

Ai!, tal com arriba la birra, moc la tia.

 

Arriba, xipolla. Callo. Pixa birra.

Llir té? Si arribo jo, birra i setrill.

Arriba Déu. Qui diu “queda birra?”

Arriba la nit, reps Eva la vespertina. La birra!

 

Rega l’arribada cada birra lager.

Resarà. Birra rep per arribar a ser.

Per arribar al clímax, a mil, Clara birra rep.

 

Ta birra, ahà[i], ja ha arribat.

Rom? Si liba la birra, arriba la bilis, mor.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Roc: la meva birra!

I li arribàvem al cor.


 

[i] Ahà: interjecció, al DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA VALENCIANA