“John Ford a París”, Capítol 1
Arribada
@per Maiol de Gràcia
El suïcidi no era una opció. De fet no ho ha sigut mai. Així que vaig comprar un bitllet d’avió i vaig abandonar Barcelona.
Arribada
@per Maiol de Gràcia
El suïcidi no era una opció. De fet no ho ha sigut mai. Així que vaig comprar un bitllet d’avió i vaig abandonar Barcelona.
per Xènia Ribas @canetmar80
Era el 1620. Ja han passat molts anys – tants que, de vegades, em sembla que tota una vida sencera – però ho recordo com si fos ahir. Jo tot just havia superat la infantesa i contemplava amagat darrere d’una roca grisa, completament astorat, uns humans estranys que acabaven d’arribar a la costa a bord de les barcasses més grosses que havia vist mai. Tenien la pell molt blanca i el cabell d’un ros tan pàl·lid com la claror de la lluna. Els ulls eren del color del cel i del mar. I unes rodones marrons molt, molt petites els poblaven la cara. Em feien una mica de por, tot i que eren molt respectuosos i dòcils amb el cap de la nostra tribu, que els havia anat a rebre a la platja.