Poesia de Joan Vinyoli
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Vindrà la mort
Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:
veuré llavors un altre firmament.
La finitud és un vaixell varat,
l’hortalissa que menjo no té cucs,
el silenci m’impregna de clarors.
La mort és purament un canvi més.
[p. 41, de Domini màgic]
El vell i el mar
El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n’adoni, com si no el tinguessis
en res tot i la seva immensitat
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d’una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes més ample el mar.
[p. 49, de Domini màgic]
Li Po
De bat a bat oberta
la porta a la recança, veig la tarda
falba de juny anar cap a la incerta,
prodigiosa nit covarda
de tants focs que van cremar-la
la vetlla, ahir.
Quina moguda parla
se sent aquí?
Sóc en l’antiga llar de
Li Po, bec sake i m’embriago.
Al fons de mi, dins l’altre ja, naufrago.
[p. 67, de Domini màgic]
Joc
M’he tornat una bola de billar
de vori que rodola empesa sempre
pel tac sinistre i dolorosament,
topant contra les bandes del rectangle,
és repel·lida amb seca violència,
sense parar.
No puc ja més, retira’m
del feltre verd, jugador empedreït,
deixa’m sentir com van caient les hores,
com cessen el soroll i el moviment,
com, inactiu, el vori es fa de cera,
que fondrà, al capdavall, la mà del foc.
[p. 79, de Domini màgic]
Vinyoli, J. Domini màgic. Passeig d’aniversari. Barcelona: Empúries, edició del 25è aniversari, 2009.
