per Maiol de Gràcia

L’ENTREVISTA

El paio era un metralleta. Se t’asseia al costat i et menjava l’orella i tu només volies desaparèixer. T’explicava batalletes de pinxo de barri transportades al món laboral i bevies tot el que et queia a les mans i només desitjaves que els efectes de l’alcohol et desconnectessin d’aquella pantomima descomunal.

Sempre deia el mateix. Tenia els collons pelats de solucionar les merdes de la feina, per això no calia que patíssim. Només havíem de seguir-li el joc i fixar-nos bé en com anava el tema, com es movien ell i la seva gent. Encara aprendràs alguna cosa de la vida, em repetia sovint.

I jo no podia deixar de pensar en el fàstic que em feien ell i tots els cabrons com ell que m’estaven amargant la vida. Però havia de fer com qui no sap de què va la cosa perquè m’hi jugava la feina. Em costava un ou, perquè no volia passar per un idiota del seu nivell, un puto carallot que se’n vanagloria davant del món com si  allò el convertís en un paio simpàtic i no en el subnormal que era, en el monstre de les cavernes inculte que era. Leer más →