16 Nov

La lluna i la pruna (2a part)

per Xavi Ballester

Los Jardines de la Menara están situados fuera de la medina, a los pies del Atlas. En cierta manera, son el contrapunto a la ciudad, un espacio de calma alejado del bullicio, un silencio a resguardo del desorden ordenado e incesante de los zocos, un claro en el que descansar la mirada sin que se tope con los muros del laberinto que forman las estrechas calles de la medina. Las de la medina son paredes hechas con modesta arcilla granate, parecen esconder un pasado glorioso y, al mismo tiempo, ser conscientes de la inevitabilidad del tiempo. Lo aceptan, se han librado a su paso sin resistirse porqué saben que la lucha es baladí. En cambio, en los Jardines de la Menara el tiempo ha desaparecido, se ha diluido en el espejo de las aguas someras del estanque presidido por el pabellón del sultán Sidi Mohammed. Leer más

16 Nov

El senyor i la senyora Tarrés

Un microrelat de Sílvia Riera

La senyora Tarrés treballa molt, parla poc i mai alça la veu. Quan acaba la jornada, se’n va corrents a casa on l’espera el seu marit invisible. El senyor Tarrés és un home tendre i apassionat, un aventurer que col·lecciona papallones invisibles. Es van conèixer en un viatge inventat a París i des de llavors són inseparables. A l’escalfor de la llar parlen de com els ha anat el dia, es prenen un cocktail i, les nits que estan més juganers, se’n van d’hora al llit. La senyora Tarrés és feliç com mai amb el seu marit invisible.

Un dia, quan torna a casa es troba una nota invisible on el senyor Tarrés li diu que ha conegut una altra dona. A la nit, desallotgen el seu bloc de pisos per una fuita de gas. Quan arriben els bombers troben la senyora Tarrés sense vida estesa sobre el parquet. Té clavada al cor, com les papallones de la col·lecció, una agulla invisible.


Microrelat guanyador de l’Accèssit al V Concurs de Microcontes Font de Santa Caterina de Montornès que convoca l’Ajuntament de Montornès i l’Oficina de Català de Consorci per a la Normalització Lingüística.

Sílvia Riera (Manlleu, 1979) és llicenciada en Periodisme i en Humanitats. Actualment treballa en una empresa de continguts digitals gestionant projectes culturals. Anteriorment ha passat per diversos mitjans de comunicació, agències de notícies i agències de publicitat. Tot i que ha cultivat sobretot gèneres periodístics, ha fet també incursions en el camp de la literatura. Ha guanyat alguns concursos de poesia i de relats.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

16 Nov

“John Ford a París”, Capítol 20

Quualsevol cosa

per Maiol de Gràcia

jf

És una bogeria llançar-se des d’un pont per culpa d’una imatge de l’amor sens dubte adolescent? És una bogeria parapetar-se entre quatre rutines i esperar que la mort truqui a la porta a altes hores de la matinada? És de bojos comprar el pa tres-centes deu mil vegades en una vida? Saber-se en una trinxera, amb el fusell a la mà, esperant el xiulet d’avís, sentir-lo sonar, sortir en estampida contra la foscor d’una nit il·luminada pels trets enemics, i  no canviar de direcció immediatament, és una actitud directament oposada al sentit comú? És un signe evident d’insalubritat sentir-se empetitir davant d’una congregació d’éssers diminuts i defensar aferrissadament la teva porció de rajola? Magnificar els fets? Empetitir els resultats? Escriure’n una novel·la? Desconstruir una cadira? Leer más