Poesia de David Farigola
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
A contrallum
La llum d’aquest silenci esbossa la mirada
d’un mar blavíssim. Resigna’t a creure que,
sota la pell de les ones, la sorra blanca
és el llit que desferma, nus, els teus desitjos.
[p. 24]
…som dues nit a contradir la nit.
MARIA MERCÈ MARÇAL
Llunes
També esperem, altra vegada,
el vell presagi amb la calma
exultant del lliri d’aigua.
El ressò de blanques llunes
s’esbalça exhaust
contra set portes tancades.
Sovint, el dissortat atzar
pot descobrir l’enigmàtic somrís
amb la clau de la innocència.
[p. 29]
Fugaç
Aquest camp de núvols i d’estels
és un devessall de gèlides mentides
sargit amb plomes de paó,
que acotxen absents mirades,
rere la llosa de les distàncies.
Crema l’absència d’aquest foc
sota un domàs d’innocència?
[p. 41]
Instants
Amb mossegades de magrana,
esberlo l’aroma del desig
que foragitat em rapta.
Desgrano la mel dels anys,
i, urc de tu,
n’assaboreixo la tebior que solca,
en estol d’ocells fugitius,
els darrers pensaments de la tarda.
[p. 44]