10 May

La senyora Rex

per Sílvia Jané 

 La senyora Rex sempre es lleva abans que el senyor Rex. Li prepara diligentment  l’esmorzar -que ja sap que es prendrà a corre-cuita-, la motxilla amb els tuppers per al dinar -una quinzena pel cap baix, sobretot no es pot quedar amb gana- i l’uniforme de conserge amb una funda per a la cua -amb cremallera, d’allò més pràctica-. El dia que el senyor Rex va aconseguir la feina, el director de l’escola li va insistir en això de la funda, les escates punxegudes podien ferir algun company o el que seria més greu, algun alumne, tal com li havien advertit els pares de l’AMPA.

Durant el matí, a la senyora Rex li toca canviar la cortina del bany perquè cada dia queda feta serpentines. A grans mals, grans remeis. Ha acabat comprant un rotlle de plàstic industrial; amb uns quants retocs ja fa el fet, i au, fins l’endemà. Mira que li diu i li repeteix al seu marit que procuri embossar-se els peus però no hi ha manera, i les dalles que té per ungles tot ho trinxen. Però per altra banda, per segar la gespa del jardí van la mar de bé, només ha de passejar-s’hi una estona i queda l’herba ben retallada. Leer más

10 May

This is a job for

Un microrelat de Maria Rovira

Clark Kent recorria desesperadament i a supervelocitat (ja obertament indiscreta) les avingudes de New York, amb el fum de l’incendi ara a l’horitzó però amb el plor de la nena del 18è pis perfectament audible. «No pot ser, no pot ser».

Què se n’havia fet de les cabines telefòniques? I qui esperava que un ciutadà nord-americà es canviés en un locutori?


Maria Rovira Lastra. No suporto els ‘Forns de pà’.  Mai vaig formar part del Club Súper 3. Estic informant-me jurídicament per prohibir el cabell d’àngel. La meva primera obra, co-escrita amb el meu germà, fou el remake literari ‘El Zoo d’en Putas’. Una vegada em van preguntar si havia sortit per cessària i vaig respondre que no coneixia la disco. 

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó