03 Nov

1980 It’s No Game, David Bowie

 

por Javier Avilés

Ser insultado por estos fascistas es tan, tan, degradante, tan humillante. Y no es un juego. No lo es. Veamos, ¿de qué hablábamos? Ah, sí. No hay futuro. El rock es una gran estafa en la que el músico baila como un pollo cuando se introduce una moneda que otro recogerá. Morir joven. El óxido nunca duerme. Un bonito cadáver, aunque Young se equivocó de cadáver. Blue and black. Guitarras desgarradas y balada. Dos versiones de la misma canción. Pero llega Bowie y le da varias vueltas de tuerca más. Invierte el orden, black and blue, quizás apelando a la esperanza.  Luego incluye tres versiones del rescate y reescritura de una canción de juventud. Guitarras desgarradas, balada, recitado japonés. Shiruetto ya kage ga kakumei o miteiru. Mo tengoku no giyu no kaidan wa nai. Leer más

03 Nov

Palíndroms 14, En català (5). Històrics

per Jesús Lladó @JessLlad

Francesc Ferrater i Ernest Díez també tenen un lloc rellevant en el món de la palindromia.

Francesc Ferrater (Reus, 1919-2010) ha estat un dels palindromistes catalans més prolífics. També té una extensa producció en castellà. Com en el cas de Carles Mani, nascuts abans de la normativa fabriana, malgrat no haver tingut educació en català, van fer un gran i meritori esforç per servar la llengua mitjançant els palíndroms. Va publicar en tres ocasions a la revista SEMAGAMES, una d’elles sota el títol Palindrogènesi (fecunda mare de palíndroms impossibles). Vegem alguns exemples notables de la seva collita:

Tira’m llet al clatell, marit.

Roda rus neci i censurador.

A Mimí llepa la pell i mima.

No farà bo, si la isòbara fon.

Sota l’aranger regnarà la tos.

Setí a grapats és tapar gaites.

Se n’adona i passa piano danès.

Acata la llei, la veu que val, i ella l’ataca.

Un cop nat, avisi si va tan poc nu.

 Ernest Díez (Torroella de Montgrí, 1952-2012), dibuixant i pintor, va ser autor d’uns 700 palíndroms. La seva dèria el va portar a elaborar un treball important sobre la enigmàtica frase llatina SATOR AREPO TENET OPERA ROTAS, amb Màrius Serra i Vicenç Pagès, titulat EL QUADRAT MÀGIC. UNA HIPÒTESI DE DESXIFRAMENT, que va ser publicat a la revista cultural Els Marges i a SEMAGAMES. En narrativa va compondre SOLFA, JA FA SOL (Conte palindròmico-musical), també publicat a SEMAGAMES. Aquí teniu algunes de les seves perles: 

Sí? Tòfona? Va, va, no fotis!

La trompa cal, a cap mortal?

El ball, ep!, anit, inapel·lable!

L’odi arreu, gana, guerra i dol…

Anima’t, no? Cony, no contamina!

Soda rep, sí; darà paradís per a dos!

Ralles? No cal! Amb malaconsellar…

Real: pa i l’oliva, coca, vi, l’oli a plaer!

El bon català aporta la tropa a l’atac noble.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

L’odi, lama, fatiga, mata, patam! agita, fa mal i dol.


 

 


03 Nov

Basca

per Xènia Ribas @canetmar80

Un altre gran dilema que té és quin mitjà de transport ha d’utilitzar. El que li agradaria – i el calmaria – més és tenir un cotxe propi perquè això li permetria esterilitzar-lo adequadament. Però el sou que té no li permet aquest dispendi i, per desgràcia, es veu obligat a usar el transport públic. El metro li causa una paor tan immensa que, de vegades, fins i tot, té malsons on apareix ell amb tot de passatgers apilotats, bruts, suats, nus que es van refregant contra ell amb els ulls en blanc, com zombis, en una mena d’orgia apocalíptica. Terrors nocturns a banda, a ell no l’hi veuran pas, en un antre així. Amb aquest vaivé impertinent, li és impossible evitar que algú el toqui, encara que hi pari tota l’atenció. L’única opció, doncs, és l’autobús, tot i que li suposa una gran feinada perquè després ha de posar tota la roba que ha tocat el seient al congelador per desinfectar-la.

Leer más