per Xènia Ribas @canetmar80

Just quan va fer vint-i-dos anys va entendre que el somni de promocionar al primer equip del Barça era, precisament, això: només un somni. Li va costar d’acceptar-ho – tants anys al planter, tant de sacrifici, tant d’esforç, tanta infància perduda – però, al final, resignat, va fer les maletes i se’n va anar a viure a València. El Llevant sí que va apostar per ell. Malgrat que s’esforçava a enganyar-se, de vegades, el pes del fracàs l’envaïa, com un dimoni persistent, i li xiuxiuejava que sí, que tens l’oportunitat de jugar a primera divisió, però en un club modest i ja comences a entrar a la senectut futbolística: no t’esperis – ni tan sols t’atreveixis a somniar -, doncs, que més endavant ja brillaràs…

Leer más →