per Víctor Pàmies

Quan el refranyer parla de males llengües es refereix a les enraonies, les murmuracions, al Calumnia, que alguna cosa queda. Els rumors o estendre dubtes sobre l’honorabilitat de les persones acostuma a fer una mal irreparable. El mal ja està fet.

Per això, diem que La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos. I darrere d’aquestes murmuracions i falsedats, normalment hi ha la intenció de fer por, d’aconseguir la desmotivació o la immobilitat de la gent.

Per tant, en contra de les llengües d’escorpí, o verinoses, o de ganivet, o serpentines, oviperines i l’anar de boca en boca, cal contraposar-hi enginy, seny i tenir clar el nostre horitzó. Que el dir de la gent no ens facin defallir ni trair el nostre somni. Perquè ja se sap que Quan murmures, a tu mateix t’acuses.