per Jesús Lladó @JessLlad

Els antropònims són una gran font de material per a la construcció de palíndroms. Més enllà del fet que uns quants ja són palíndroms per si mateixos, com és el cas d’Anna, Ada, Llull, Nin i Pep, sovint adquireixen el protagonisme de la frase palindròmica. Vegem-ne uns exemples:

A La Haia la Laia hala.

Nom de cínic: Edmon.

Ada, separa’t ara, pesada.

Per la mania, l’Aina mal rep.

Ai! Gal pispa, saps?, i plagia.

Ací, Ot, se la fot o fa l’estoica.

Senén: l’imperi rep mil nenes.

A Rut: “ni pintar prat, ni pintura.”

A pèl, Liv, al llit busco toc subtil… llavi llepa.

 Però si ens dediquem a remenar els noms que existeixen en un diccionari[1] podem assolir tirallongues palindròmiques a base només d’antropònims. Així, ens podríem imaginar els noms de l’extensa descendència d’uns progenitors obsessionats pels palíndroms, que podrien resoldre de la següent manera:

Leo, Nil, Elisa, Bona, Tània, Sem, Ada, Ruà, Paula, Luà, Pau, Radamès, Aina, Tano, Basil, Elí, Noel…

Aquesta “idea de bomber” és la que un dia, ja llunyà, em va esperonar a realizar la següent frase palindròmica que consta de 254 paraules, 252 de les quals són noms de persona, una és una conjunció (i) i l’altra un verb (suen). La desproporció entre el subjecte i el predicat és considerable però és una frase amb tots els ets i uts.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

 Ai!, Nil, tenaç artista nat, sí, traça, net, línia.

[1] Diccionari de noms de persona, Josep M. Albaigès

Edicions 62, Barcelona 1988