10 Nov

Palíndroms 15, En català (6). Històrics

per Jesús Lladó @JessLlad

Antoni Llull i Joan Campabadal inicien la sèrie dedicada a ressenyar els palindromistes catalans actuals.

Antoni Llull (Manacor, 1935), home políglota, ha centrat la seva activitat intel·lectual en els estudis de lèxic, onomàstica i història, però també s’ha interessat en la cultura popular i en els jocs de mots. Va ser un dels fundadors de SEMAGAMES, el primer en català. La seva producció palindròmica no és gaire extensa però força interessant. El 1980 va publicar un opuscle titulat Quadern dels palíndroms i altres jocs de paraules, i el 1984 el Nou Quadern dels palíndroms, un petit tractat sobre la composició de palíndroms. Vegem una petita mostra de la seva producció:

Apareixia tot així: era pa.

El birret seu, tu, és terrible.

Elba, no; ara res, o no serà raonable.

Ara, crec, a la sortida ha dit: Rosa la cercarà.

Ai, Ramir, “on és seria” i “res sé”, no rimaria.

Allí rep, i on l’Etna mira, rimant, el noi perilla.

Ada la volia dar a Tàrrega, la gerra tarada, i l’ovalada. 

Joan Campabadal (Balaguer, 1951), professor d’institut a Castelldefels, és un palindromista notable. Durant una època, va aportar a SEMAGAMES una gran quantitat d’interessant material palindròmic. Segons Ramon Giné, era un cercador de curiositats lingüístiques de tot tipus i catalogador de palíndroms singulars: monovocàlics, monosíl·labs, pentavocàlics, còmics, etc… Va començar en el número 30 de SEMAGAMES amb una narració plena d’anagrames i palíndroms i va portar la construcció palindròmica al límit per experimentar amb les modalitats esmentades. També ha experimentat amb la poesia palindròmica. Vegem-ne un exemple.

L’amar és i serà mal,

Té un trèbol obert, nuet.

Et cala a l’acte

La veu que val, brollava allà avall, orb

Així et teixia;

Allà dalt la dalla

La va reprimir per aval.


PALÍNDROM DE LA SETMANA

A Roman el Tirol florit l’enamora.


 

 

10 Nov

Bonus track 2 Imagine, John Lennon

por Javier Avilés

(Porque Edda lo pidió)

Imagina que una fría tarde de diciembre sales a la calle a dar un paseo. Es fácil si lo intentas. Imagina a un hombre que lleva horas exhalando su congelado aliento sobre la bufanda que cubre su rostro, esperando entre el hielo. No es difícil hacerlo. El hombre lleva la ignominia helada en torno a él, como un aura negativa; en un bolsillo de su abrigo el peso liviano de una novela manoseada, en el otro el metálico peso de la muerte. Quizás se sienta identificado con la frase que ha subrayado varias veces: “La verdad es que odiaba a muerte a casi todo el mundo”. Leer más

10 Nov

Rau-rau

per Xènia Ribas @canetmar80

Dinen al menjador de l’hospital tots plegats. Bé, és tan sols una manera de parlar perquè, de fet, de la colla, només tres han anat a visitar-lo…

La Gemma comenta que l’ha vist bé.

– Fa prou bona cara, no? I se’l veu força tranquil.

– Però si està completament sedat! -li etziba-. Li rebenta que fingeixin que no passa res, que actuïn com si l’haguessin operat de l’apèndix i, quan estigui recuperat, cap a casa i au.

Leer más