por @librosfera
(Porque hay personas dispuestas a hacerse cargo del diógenes documental de otros además del propio).
Sexta entrega: de cuando la gente se comunica con la biblioteca con notitas…
per Jesús Lladó @JessLlad
Un tema que sovinteja en els meus palíndroms és l’espiritual, o metafísic, digues-li com vulguis. Però ja ens entenem. No pas perquè sigui un devot religiós o tingui una gran inclinació en aquest sentit. Es produeix així i ja està. Penso que precisament un dels encants dels palíndroms és que et permeten elaborar artificis verbals sobre qualsevol tema sense prèviament pretendre-ho. De vegades sí, però. El cas és que la llibertat hi és absoluta, cosa que no es dóna en cap més altre àmbit. I ja ens entenem, una vegada més.
L’única restricció, o més ben dit, constricció (partint de contrainte, el terme que els francesos usen pels artificis verbals), és la reversibilitat, que no és poc. Però en l’aspecte semàntic, la llibertat és total.
Així doncs, com veureu, la fe, déu, l’ésser, el “ser o no ser”, etc. van apareixint-hi amb freqüència. Som-hi.
Té fe, de fet.
Aïllo fe de follia.
Agita fe Déu. Què? De fatiga.
A ser. Té fe, diu, qui de fet resa.
Ací mal si cerco Déu. Quedo, crec, islàmica.
Acostuma. Déu queda mut. Soca!
Amar Déu què? Drama…
Cerco ser. Reso? Crec?
Ésser no és, o no sé on. Res sé.
Ara, per ser, ignores ser? On gires?, repara.
Cos? No sóc res. Res sé. Ésser. Ser cos on sóc.
Adorar? No hi ha res a témer. Tot remet a ser. Ah!, i honrar oda.
PALÍNDROM DE LA SETMANA
Jesús Lladó
Ésser? Res… Estar pla, sol, clos, al prat.
Sé ser?
Res sé.
Un microrelat de Marta Finazzi
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Arrel de llengua
Ens sagnaren els llavis del menyspreu.
Sobreeixida del teu bes, em brostaren arrels de llengua en el cos
per a donar forma amb dits d’argila als teus pensaments.
Ens envejaren, obscenes, les banderes del record,
les tatuàrem d’alzinars dubtosos, cisellant l’aire amb la mirada,
atès que tu implorares aquest fútil destí.
Només suraren els noms sense esma ni delit,
aquells pels qui ni el vent ja no tingué recança.
La pruïja que sent és monumental. Però ningú no n’és conscient. Almenys no del tot. I és que, malgrat que encara és una nena, ja ha après a dissimular ben bé com una persona adulta quasi professional en la matèria. Suma ja molts desenganys a les espatlles i n’ha sabut extreure la lliçó corresponent. Als pares, no n’hi haurà mai CAP que els sembli bé. Tant se val com sigui – gros, petit, blanc, negre, alt, baix, pelut, sense ni un sol pèl, prim, gras…-, no n’hi ha ni un, ni un de sol, que sigui apte per sa filla. I això, ella, no ho porta gens bé. No ho entén ni ho entendrà mai. Per això, s’amaga i ho porta d’estranquis, tot i els inconvenients i el malestar que li provoca tenir un secret amb els pares.
Què hi farem… Ella mateixa hauria preferit una altra cosa però, després d’haver rebut negatives a un gos, un gat, un poni, un lloro, una tortuga, un hàmster, un peix, un periquito, un conillet d’índies, cucs de seda, caragols i un cent peus, pensa que els polls no són pas una mala opció. No els pot acaronar i li costa de veure’ls però tenen l’avantatge que sempre els porta al damunt vagi on vagi. I la picor… Confia que s’hi acabarà acostumant.
Pruïja és una picor intensa, viva. A més, són les ganes vehements de fer una cosa. També se’n pot dir prurit. Finalment, el verb pruir significa produir pruïja.
por @librosfera
LA PELEA DIARIA (POR EL DIARIO)
La rutina es la siguiente: suenan las campanas de la iglesia. Abro las puertas de la biblioteca y me echo a un lado porque no quiero morir arrollado. Dos jubilados pugnan a codazos por ser el primero en entrar.
El tipo 1 es un señor larguirucho de aspecto hosco, de esa generación que en pleno verano llevan camiseta debajo la camisa. Su mayor logro del día es entrar el primero a la biblioteca.
Su táctica es la siguiente:
Se dirige hacia la zona de prensa. Agarra el periódico (es uno y siempre es el mismo, pero omito la cabecera porque eso es algo irrelevante). Con el periódico bajo el brazo, sube al piso superior, por las escaleras.
Si es el primero en subir, que suele serlo, esconde el periódico doblado en el estante de la Colección Local. Lo esconde en el espacio que queda entre los libros y la pared. Leer más
per Jesús Lladó @JessLlad
Si la setmana passada tractava la relació entre palíndroms i antropònims, ara és el torn dels topònims, és a dir, els noms de lloc. La seva incidència és similar a la dels noms de persona i si miro l’arxiu dels meus palíndroms, n’hi ha molts que contenen topònims. Com en el cas dels noms de persona, trobem diversos llocs que ja són palíndroms per si mateixos. Per aquests verals tenim, per exemple:
CUCUC Caseria de Novelda (V. de Vinalopó-P.Valencià)
IBI Municipi de l’Alcoià (P.Valencià)
LEL Caseria Valls de Vinalopó (P.Valencià)
OLÓ Poble del Bages – Sta. Mª d’Oló
ORO , el Llogaret de la Vall de Cofrents (P.Valencià)
OSSÓ Municipi de l’Urgell (Ossó de Sió)
POLOP Municipi d’Alcoi
POP Castell de València
SAGÀS Poble del Bergadà
SAS Poble de l’Alta Ribagorça
SERRES, les Poble del Gironès
TALLAT, el Serralada de l’Urgell
TELLET Municipi del Vallespir
TET, la Riu de l’Alta Cerdanya, Rosselló i Conflent
I si voltem pel món, en trobarem molts. Vegem-ne uns quants.
ADDA Riu de la Llombardia, Itàlia
EDE Ciutat de Nigèria – Ciutat P. Baixos
ILI Riu de la Xina i URSS
KARAK Districte de Jordània
KRK Illa de l’Adriàtica (Com es pronuncia Krk ?)
LAVAL Ciutat del Canadà – Ciutat de França
MIRIM Llacuna entre Uruguai i Brasil
NAN Província de Tailàndia
NEUQUEN Ciutat d’Argentina
NOYON Ciutat de França
OYO Ciutat de Nigèria
SOS del Rey Poble de Saragossa, Aragó
Però com bé sabeu, el que volem els palindromistes, és construir frases. Us en mostro, doncs, algunes fetes amb topònims.
A Perafita, Nati, faré pa.
Tell: a Rupià mai pura llet.
Alí va a Rímini i ni mira Àvila.
Mina: Letònia mai no té l’ànim.
A Madrid, àvia, mai va dir “dama”.
Ai! Berlin rep api, pa, pernil. Rebia!
A Cornellà, Tània i Aina tallen roca.
Ada la rep afable, pel baf, a Peralada.
I l’Agapit, al Bages sega blat. I paga-li !
A Nepal, la vida, Lea, Eladi, val la pena ?
Allí, mama, cal regar, ep!, per Àger, la camamilla.
I per acabar-ho de reblar, un palíndrom més llarg (no tant com el fet amb antropònims).
PALÍNDROM DE LA SETMANA
Jesús Lladó
– Roc: la noia no l’ama?
– Fa mal.
– On?
– Ai, on! Al cor!
Les poques amigues amb qui manté el contacte li diuen que s’ha de separar una mica de la nena, que no la pot tenir enganxada tot el dia. Que això no els fa cap bé a cap de les dues. I ella, ensonyada, amb unes ulleres ja d’un to lilós cada cop més visibles i alarmants, mira al terra mentre els diu que sí amb el cap.
Perquè la veritat és que, malgrat que sap que tenen raó, sent que no hi ha més remei. Què se suposa que ha de fer si no? El seu company cada cop arriba més tard de la feina i, quan li demana que banyi la criatura mentre ella fa el sopar, li diu que està cansat, que tot just acaba d’aterrar a casa. Fins i tot, quan li diu que li prengui allò – “que no veus que no pot pas menjar-ho?” –, després d’un petit moment de dubte, li respon que més val que ho faci ella, que la nena se li enfadarà. Definitivament, ja no és només que sigui un pare absent. Ara, directament, hi ha una distància sideral entre el pare i la filla. Són dos estranys. És per això que no se’n pot separar. Ben pensat, potser és cert que és el que toca, que així és la vida. “Que has escollit ser mare i això té unes conseqüències que has d’assumir”. “I que no, encara que en tinguis ganes, no hi fas pas res, al gimnàs. El que has de fer és quedar-te aquí, a casa, amb la teva filla”. Leer más
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Per tu
només tinc
passejades
calmes
a sota
el bàlsam
d’uns arbres
acollidors
quan la paraula
és secundària
i el silenci
enteniment
no diguem res
i deixem
el desig oportú
fer juguesta
de la nostra por
quan vindrà
el moment
de lligar
les nostre mans
