Ricco Baio

per Maiol de Gràcia

 El seu nom és Ricard Baula, però tothom, a l’exterior i a la presó, el coneix com a Ricco Baio.

L’origen del sobrenom és llarg i té dos culpables concrets. Un va ser el professor de cinquè de primària, que en topar-se amb dos Ricards a classe va decidir que cada cop que cridés Richie, a la pissarra!  ell seria qui aixecaria el cul i resoldria el problema. L’altre van ser el pas del temps i la natura, que a partir de l’adolescència el van convertir en el retrat robot d’un actor que feia de mafiós en una pel·lícula americana. D’un dia per l’altre, la seva cara angelical de nen mediterrani va desaparèixer del mapa. Els pòmuls, cada dia més accentuats, van perfilar-li el nas en una protuberància de boxejador de barri, la mirada i els llavis van  adquirir el rictus assassí d’un pistoler sense escrúpols, el cabell va endarrerir-se-li com si cada matí se l’untés amb greix de balena, i allò que podria semblar un desastre absolut, va suposar tot el contrari. Leer más →

1021

per Maiol de Gràcia

Som en un tren, camí d’Amsterdam. L’Oddette dorm amb el cap repenjat al vidre, amb la boca oberta i el posat de confiança absoluta habitual, tingui els ulls tancats o no. Suposo que tot plegat té relació directe amb  la seva manera d’entendre la vida, amb la naturalitat vegetal  amb que xucla els fets que se succeeixen al seu davant. El dia que la vaig conèixer anava tan beguda com la resta, i tanmateix ja se li intuïa un domini serè i relaxat de la situació, una manera de ser poc donada a les elucubracions sense resultats.  Al llit va ser franca i feliç. I l’endemà vaig notar que alguna cosa dins meu s’havia aturat.

Leer más →