07 Nov

Poesia de Joan Brossa

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

LA SALUT MARE

És alta la paret, pregon el sot.

Farina duc en peces d’armadura;

Haig de cosir parts baixes d’ocellot

I aixecar els ulls amunt sense amargura.

 

Saber-li el nom al bou ningú no pot;

Qui escup damunt la seva testa dura

S’olora el puny en la foscor, remot.

Simularé d’obrir una porta obscura;

 

Subjectaré el sorteig al tros de pa

I enaiguaré el crepuscle a la retorta.

No treguis la canal del roquissar.

 

Dintre la cova una columna torta

Es fon. Mudant d’ocells la lluna va

A la posta amb agulles a la porta.

                           [p. 15]

Leer más

03 Nov

La literatura

per Jean Murdock

Según García Márquez, la literatura viene de Jonás, quien se la inventó cuando contó a su mujer que llegaba con tres días de retraso porque se lo había tragado una ballena. Según Bukowski, solo existe la literadura. Gertrude Stein dijo que la literatura la literatura la literatura. Luego llegó Joyce y añadió que la literamepicaelescrototuraesalgometengoquerascarqueWoolfhizomejor. Para Oscar venía del lado Wilde de la vida. Umbral no aclaró nada porque solo quiso hablar de su libro y King dijo que el fin justifica los miedos. En mi opinión, Sharp Wilt live forever y la respuesta es 42, pero para Kafka era el hacha que partía en dos el mar de hielo que llevamos dentro —y que Sarah se encontró hecho Waters—. A Cela le pareció que consistía en absorber agua por el ano; cuando Juan Ramón lo vio —Juan Ramón era un adelantado— dijo que todo sabía a beso menos eso. A Salinger le hubiera encantado explicarlo pero no le apetecía. Para Shirley Jackson, era una lotería. Para Shakespeare, era él. En opinión de Pessoa, la literatura es la forma más agradable de ignorar la vida y según Wodehouse, la fundación de los mejores amigos. Chesterton dijo que la literatura era un lujo y la ficción, una necesidad —dando así rienda suelta a la escatología—. Austen sostuvo que era una verdad mundialmente reconocida que un hombre soltero y poseedor de una gran fortuna lo que necesitaba era un libro —de ahí el Kamasutra. Murakami Nobel día de hablar de ello en su discurso de agradecimiento. Karl Ove afirma que la literatura es su padre y Christopher Marlowe, que él es Elena Ferrante. Mario Vargas no osa, i Donna diu que això ja li agafa molt Tartt. A juicio de Elizabeth Gaskell, hay una dama en Cranford sin dientes bajo el velo; la literatura consiste, precisamente, en tapar una boca con velo para revelar que no tiene dientes. Lo de Brönte es mejor que lo vean. Yo creo que la literatura no te hace mejor ni peor, pero te acompaña mucho, por eso me figuro que viene de la soledad.

02 Nov

PALÍNDROMS 49, En català, Palíndroms temàtics (5), publicitaris, Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

El vast món dels palíndroms dóna molt de sí. Dit d’una altra manera, toca tots els temes. Un d’ells és el món de la publicitat. I com que els palindromistes sempre tenim l’antena a punt, aprofitem qualsevol paraula, qualsevol indici per a crear frases. La publicitat és arreu i es converteix en un terreny abonat pels jocs de mots.

En els següents exemples, veureu una sèrie de marques que m’han servit de punt de partida per a elaborar palíndroms. I per fer-ho més vistós, en el lloc del nom hi poso el logo.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

 

Ídol eròtic:

Monroe.

Té or,

nom cito. 

Re, l’odi.



 

02 Nov

Recer

per Xènia Ribas Beltran

A en Martí Aspas Royo (1 de novembre de 2014)

Martí, petit mariner, pren ben fort el timó del teu vaixell i, sigui on sigui que et condueixi el vent, gaudeix sempre del viatge.

Estima i deixa’t estimar, i també sigues feliç – no només perquè així ho sentiràs sinó perquè, tenaç, t’ho has proposat.

Trepitja fort i amb pas ferm però tingues també present que dubtar és de savis.

Que la il·lusió t’acompanyi en tots els ports on, lliurement, decideixis ancorar i grava’t en el cor que, com va dir Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Molta sort i fortuna en aquest viatge, mariner. Sàpigues que sempre trobaràs un recer en mi.


Recer és un lloc on un està cobert de les inclemències del temps. D’aquí, arrecerar, que vol dir posar a recer, a l’abric d’alguna cosa.

Recer és sinònim de redós, que és un lloc que serveix per protegir-se de la intempèrie, del vent, de la pluja… I a redós és sota la protecció o cobert d’alguna cosa. A l’últim, el verb redossar significa arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer o empara.

31 Oct

Poesia de Maria Àngels Anglada

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Arietta

                                               A la meva néta Núria

                               (Adagio molto, semplice e cantabile)

Només tres notes:

amor, temps-mort, bellesa.

Natural i cantable, escriu Ludwig

a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

 

Els mots són més feixucs

i són lents els meus dits.

Potser un fresseig de fulles mig daurades

puc, mentre caminem, fer-vos sentir

a l’alba o al capvespre.

 

El vol i l’arabesc de l’arietta

guardem per l’alta nit. La seda fosca

amagarà les ferides suaus,

profundes, de la seva resplendor.

Leer más

31 Oct

Enfigar-se

per Xènia Ribas Beltran

La mirava i la remirava i sempre arribava a la mateixa conclusió: era la dona més bonica del món sencer. I no només per l’aspecte físic – que li agradava i molt – sinó també per un interior encara desconegut però que intuïa d’una gran profunditat i bellesa. Els seus amics li deien que se n’havia ben enfigat, que era una mossa trempada però que tampoc no era tan extraordinària ni tan tremendament irresistible. De fet, li engaltaven que no era pas res de l’altre món i que l’havia convertit en un amor platònic. A ell, aquests comentaris l’ofenien un xic però, en el fons, tant li feien. Al cap i a la fi, eren una colla de carallots insensibles.

Al començament, la Carla no li feia ni cas. Sempre el saludava, li clavava un petó a cada galta i fugia cap a l’altra punta del local, del carrer, de la plaça o d’on fos però a l’altra punta. Semblava immune a les guspires amoroses i carregades de desig que li disparaven els seus ulls goluts. Però, fet i fet, millor. Li agradaven els reptes i, si una cosa tenia, era paciència. Leer más

29 Oct

Desde la caja de libros LIV

por @librosfera

Cuando por fin llegamos al final del turno de preguntas, un niño que estaba sentado en la primera fila levantó la mano.

– A mí lo que más me ha gustado del libro es María – dijo refiriéndose a la orientadora del centro que es, junto con el pequeño Guille, la protagonista del libro.

Quise saber por qué. El niño, llamado Ismael, se rió un poco y luego, mirando a una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta, dijo:

– Porque es igual que la seño Lourdes. – Una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta se encogió un poco y negó con la cabeza, incapaz de reprimir una sonrisa. Ismael no había terminado -. Vive en la biblioteca porque si no los libros a lo mejor se van. O se mueren.

Se hizo el silencio en la biblioteca. Nadie se rió. Nadie dijo nada. Fueron segundos llenos de respiraciones contenidas, de tensión y de infancia.

– Es que es bibliotecaria – volvió a hablar Ismael. Y al ver que yo lo miraba sin saber qué decir, debió de entender que necesitaba explicarse mejor, –  y añadió -: O sea, como Mary Poppins, pero sin alas.

***

Cada 24 de octubre se celebra el Día de la Biblioteca. Es una iniciativa de la Asociación de Amigos del Libro Infantil y Juvenil con la que se recuerda el incendio y destrucción en 1992 de la Biblioteca de Sarajevo, y se reivindica la importancia de la biblioteca como lugar de encuentro de los lectores de todas las edades con la cultura. Cada año un escritor redacta el pregón de la festividad y un ilustrador dibuja el cartel. Este 2017, del cartel se ha encargado Manuel Marsol, mientras que Alejandro Palomas ha escrito el pregón. Yo sólo le he robado ese pedacito de historia de ahí arriba, pero pueden leerlo entero aquí.

Pueden leerlo, y algo más: visitar su biblioteca más cercana.

Da igual que ya no vaya a haber un 24 de octubre hasta el año que viene…

27 Oct

Caso clínico número 1

por Carolina Montoto

Motivo de consulta: Acude a consulta varón de 34 años sin hábitos tóxicos ni antecedentes de enfermedades médicas ni intervenciones quirúrgicas. Refiere un cuadro de visión borrosa que ha evolucionado y que en la actualidad le hace ver chinches y piojos por todas partes, lo que le genera mucha ansiedad. Todo ello se acompaña de dolor intenso en ambas gónadas sexuales (testículos) y una erección permanente que el paciente refiere tener desde el domingo 1 de octubre.

Antecedentes personales: Interrogado sobre su situación personal, refiere cierto aislamiento social, escaso apoyo familiar, cambios estresantes y pérdida de prestigio reciente en relación a pérdida de puesto de trabajo.

Exploración física: Orientado en persona y espacio y leve desorientación en tiempo. Bradipsiquia. Estado de ánimo hipotímico con labilidad emocional. Resto de la exploración anodina si exceptuamos tatuaje con bandera española en extremidad superior derecha a nivel escapular.

Con sospecha de diagnóstico de niveles altos de testosterona, lo remito a Endocrinología.

Con sospecha de trastorno de la identidad personal que suple con una identidad a la patria lo remito a Psiquiatría. Le recomiendo se abstenga de mirar la tele mientras le doy con el fonendo y, sin poder evitarlo, le digo:

-Demasiados aguiluchos en la cabeza, muchacho.

 

26 Oct

Bua

per Xènia Ribas Beltran

No, si us plau, aquí no. Aquí no perquè mira com tinc la pell: ben irritada. Segurament, no ho suportaria.

Ui, no, i aquí tampoc. Aquí tampoc perquè és just on em van clavar la segona via.

No, i aquí més val que ni ho provis: no ho veus que encara hi tinc un morat?

No, no, impossible. De cap de les maneres. No, t’ho prego… Aquí, hi tinc la bua… Tant se val que la vena sigui bona. Què? Que és la millor opció? No, no pas. Segur que n’hi ha d’altres. De fet, moltíssimes més. No, aquí no. T’ho suplico. No em punxis aquí. Però que no la veus, la bua? Leer más