per Jesús Lladó @JessLlad

Porto unes setmanes parlant d’aspectes històrics de l’afició als palíndroms, i seguiré. Però per trencar una mica la dinàmica, aquesta setmana presento uns quants palíndroms meus que, en definitiva, són els protagonistes d’aquesta secció.

Les llistes llargues, interminables, de palíndroms, cansen; fins i tot, el dolç més exquisit pot cansar. Per això, en vaig publicant a petites dosis en aquests articles. També a CATPALS, a @JessLlad i a @palindromistes, on gairebé cada dia n’hi surt un (val a dir que algun dia n’hi surten més, segons la inspiració).

Sigui com sigui, una manera de presentar palíndroms és per temes. És a dir, contextualitzar-los. Sense més preàmbuls, començo.

• Catala(ns) a l’atac¹

A l’atac cops? És poc català.

A l’atac sia ple, diu. Qui? Del país català.

• Antropònims

“Ai!, Rolf, Rolf! Al Tirol florit, la flor floria.”

“A Irun anem a la mar”, brama l’amena Núria.

• Esportius

Anima pòdium. Ui!, dopamina.

I ara crideu: “que fort, Messi, hissem trofeu!” Què dir? Carai!

• Eròtics

Cito remei: riu, i riem. Eròtic…

Cito: repetirà mamada la dama, marit. Ep! Eròtic.

• Poètics

Un oceà,

fosc so,

fa eco nu.

A la llum tènue

ja la xona no xala.

Jeu, net. Mulla-la.

¹ La referència més antiga del “Català a l’atac” es troba en un llibre sobre l’independentisme publicat per l’arquitecte igualadí Carles Lladó el 1986 (Verbàlia 2.0, Màrius Serra)

per Jesús Lladó @JessLlad

El Club Palindromista neix amb l’objectiu d’agrupar gent d’arreu aficionada als palíndroms per tal de compartir-los. Val a dir que aquesta afició és ben minoritària però geogràficament està molt estesa. El perfil comú dels palindromistes és l’amor per la llengua, la passió pels jocs de paraules i l’especulació lingüística, tot acompanyat  sovint pel gust pel fet literari.

Des de ben aviat, les activitats del Club es van desenvolupar en quatre branques bàsiques:

1/ L’edició del seu òrgan de difusió, és a dir, la revista SEMAGAMES.

2/ La realització de trobades nacionals i internacionals regulars.

3/ La divulgació dels palíndroms.

4/ L’estudi i investigació de tot allò relacionat amb el fet palindròmic.

En l’anterior capítol, explicava breument el naixement del Club i de la revista SEMAGAMES, tot endegat per Josep M. Albaigès. Al cap de ben poc, s’hi va incorporar un personatge clau, Ramon Giné[1], que va passar de la seva afició solitària a editar la revista, a fer conèixer el Club a nivell internacional i a dur a terme una tasca de divulgació importantíssima. A la revista SEMAGAMES, li dedicaré alguns capítols pròximament.

Les trobades es van iniciar a Barcelona als anys noranta impulsades per Albaigès. Els primers anys no eren internacionals. Ens trobàvem palindromistes o aficionats del país (Albaigès, Giné, Lladó, Guillamon, Díez, Saumell, Campabadal, Isern, etc…) a dinar en un restaurant i durant l’àpat i la sobretaula debatíem, això sí, sempre amb humor, sobre palíndroms. D’aquesta manera també ens coneixíem. Al mateix temps, Giné va establir una trobada anual a casa seva, a Vilallonga del Camp, que s’anomenava “calçotada palindròmica” (en vam celebrar tretze). Ens hi trobàvem en petit comité Albaigès, Lladó i Màrius Serra, entre d’altres.

El 2005 comença una segona etapa de trobades, impulsada pel nouvingut Pere Ruiz. Aquestes adquireixen característiques diferents que marquen una nova època. Les desenvoluparé a partir del següent capítol.

PALÍNDROM DE LA SETMANA 

– Tu, la sal re. Passeig i, o, goig. 
– I és sa per la salut?

[1]              Palíndroms 12, En català (3). Històrics.