Archivos por categoría: BREUS

16 Dic

Es otoño en el Corte Inglés y yo me voy a exiliar a Alaska

por Carolina Montoto

Soy la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, y, como todo el mundo, yo tengo «mis días». Mañanas en las que no soporto que nadie me dirija la palabra antes de haberme tomado el café. Cuando, después de haber leído los diarios, salgo a la calle con un sombrero bien encajado en la cabeza para que mis ideas, aparentemente radicales, no se escapen volando. Y es que estamos en unos tiempos peligrosos para todo lo que se salga de la corriente y vaya más allá de nuestra domesticada educación.

Leer más →

15 Dic

Palíndroms 20, Club Palindromista (1), Josep M. Albaigès

per Jesús Lladó @JessLlad

Porto ja vint-i-cinc setmanes escrivint sobre palíndroms, i parentela. He passat, breument, per la història d’aquest artifici verbal, els seus orígens, tipus, mecanismes germans (bifronts, anagrames, contrapets), documents històrics i una sèrie dedicada a palindromistes catalans rellevants (tant del passat recent com actuals). Ara li ha arribat el torn a un personatge fonamental del món dels palíndroms: Josep M. Albaigès i Olivart.

El juny de 1987, Albaigès va fundar, amb catorze amants més dels palíndroms, el Club Palindrómico Internacional|Internacional Palindrome Club. Persones de procedències tan diverses com Estats Units, Israel, Nova Zelanda, Argentina i Europa (Txecoslovàquia, Holanda, Alemanya i Espanya) es van aplegar en aquest projecte. D’aquest impuls inicial en va sorgir la revista SEMAGAMES, la primera i única al món dedicada a aquest artifici i que aviat farà trenta anys que es publica ininterrompudament.

Josep M. Albaigès (Juneda, 1940-Barcelona, 2014) fou un home de cultura en el sentit més ampli de la paraula. Enginyer de Camins i economista de formació i professió, va aprofundir i especialitzar-se en camps tan diversos com l’onomàstica (va ser president de la Societat Catalana d’Onomàstica), la història, la matemàtica recreativa, la ment humana i la ludolingüística. De la seva afiliació a MENSA (Associació de persones amb alt nivell intel·lectual), en neixen CARROLLIA (dedicada al món de Lewis Carroll) i BOFCI (Boletín Oficial de la Facultad de Ciencias Inútiles) proper al món de la patafísica. De tot aquest background, concretament de la Càtedra de Literatura Potencial (LIP), en sorgeixen, com ja he esmentat, la fundació del CPI i la revista SEMAGAMES.

Albaigès va escriure un centenar de llibres entre els quals destaquen títols com “¿Se atreve Vd. con ellos?”, “El número pi”, sobre matemàtiques, “La senda del cardamomo”, “Alcibíades, el primer griego” i “Sila, el último republicano“ de narrativa històrica, i sobre lèxic i onomàstica “Diccionario de palabras afines”, “Diccionari de noms de persona”, “El gran libro de los apellidos”, “Enciclopedia de los nombres propios” i “Enciclopedia de los topónimos españoles”, entre altres. En el camp de l’humor, “La divertida incultura”, “En dos palabras: ¡a-lucinante!” i “Quin tip de riure!”. El seu últim llibre va ser una autobiografia de l’època de la infantesa al seu poble “Records de l’any de la picor”.

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Tenir al cos un so mòrbid i bromós, nu so: clarinet.

 

15 Dic

Taleia

per Xènia Ribas @canetmar80

Ell no ho volia de cap de les maneres. Però ella no parava d’insistir-hi (“que ja veuràs que t’anirà bé”, “que aquest tema l’has de treballar”, “pensa que amb l’edat tot s’accentua”). Es va erigir en un autèntic corcó. Ell, tossut en la negativa; ella, infinitament persistent. I, com que en qualsevol batalla sempre hi ha vencedors i vençuts, en aquesta, la persistència va esclafar la tossudesa. I més després de la discussió del restaurant: llavors no va tenir més remei que claudicar. Leer más →

14 Dic

Matrimoni

Un microrelat de Sònia Sureda

La nit esclata contra els vidres del menjador de casa seva. La parella sopa en silenci. L’home sent que aquest matrimoni el fastigueja. La dona somia amb una vida sense ell, a quilòmetres lluny d’aquesta rutina abominable. Es miren de reüll: on hi havia una piga ara hi veuen una berruga.

Sònia Sureda Baró (l’Escala, 1976). És dibuixant tècnic. Ha cursat narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyadora del IX Premi Literari de Sant Narcís amb “Acords dissonants”, un recull de quinze relats. Ha publicat el conte «Ombres» a la Revista de Girona i ha rebut la menció especial del jurat del XVè Premi Alella a Guida Alzina amb l’obra “L’últim tren”. 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

13 Dic

Préssec

per Xènia Ribas @canetmar80

En Martí i la Núria sopen amb l’Albert i la Clàudia. Ells dos es coneixen des de ben petits. Han estudiat sempre junts, fins i tot a la universitat. L’Albert diu sovint en broma que va decidir estudiar història sense que li interessés gaire, només per no separar-se de l’amic de l’ànima. Tenen la sort, a més, que la Núria i la Clàudia s’avenen molt. “Som molt afortunats, eh, xaval, perquè mira que en són de complicades, les dones!”. Les trobades són sempre idíl·liques. Es senten tan a gust, tots quatre…

Leer más →

11 Dic

Desde la caja de libros XXV

por @librosfera

LA BIBLIOTECA DE… MÓNICA CC.

Deberías suspender todos los exámenes. Mutar tu concienzudo gesto y demostrarle al mundo que puedes ser una inútil más. Me gustan tus calcetines de corazones y tus zapatos que brillarían si no estuvieran sucios y tus ganchillos fucsias y el ruidito de tus dientes cuando sales a comerte las rosquilletas. A veces mascas en vacío, te plantas muy seria apoyada en la pared y miras al frente como si realmente tuvieras algo que ver. Atraviesas todo; el mostrador, a mí, la pared, estoy segura que hasta el edificio y no soy capaz de saber dónde estás. Y masticas, se acaba la rosquilleta y sigues masticando. Qué pena que tus pensamientos estén desperdiciados en derecho penal I, derecho de responsabilidad civil, de daños, procesal, laboral, quiero cogerte de las mejillas y apretar tus labios contra los míos como si pudiera comérmelos. Qué cosa estas metáforas del amor y el sexo como si consumir la carne del otro, de la otra en este caso, fuera la muestra máxima del amor. Igual es eso, igual es verdad. Yo me veo capaz. Me veo apretando fuerte tu cuerpo hasta que las costillas salten en pedazos, me veo mordiendo tus labios hasta hacer que sangren, me veo mirándote a los ojos capaz de destruirte… para que no te vayas, porque sé que la primera vez será la última y huirás asustada de mí, olvidarás tus libros sobre la mesa y tropezarás con los críos que salen del cuentacuentos. Llevas siempre las zapatillas desatadas, eres un desastre, no tendrás más escapatoria que matarme, matarte corriendo escaleras abajo. Leer más →

09 Dic

Las naranjas amargas de la sanidad

por Carolina Montoto

Soy la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, y hoy me he vestido de luto para denunciar las políticas homicidas de varios consellers de Sanitat del gobierno catalán. Vestida de arriba abajo de negro, llego al punto donde hemos quedado las compañeras y, ¡oh, sorpresa!, veo que solo somos tres gatas. Tres gatas del colectivo sanitario. Me subo por las paredes: ¿Qué está pasando para que nosotros, sector gravemente afectado por los recortes y las privatizaciones, apenas hayamos sacado las hachas de guerra? Tres ratas y, sin embargo, cortamos la calle, gritamos consignas y nos plantamos ante las puertas del Palau de la Generalitat. ¡Alto ahí! Un gorila con cara de «A ver si nos enteramos aquí de quién lleva los pantalones» nos pide las acreditaciones.  Cagada pastoret. Así que al final una servidora acaba accediendo sola a la sala donde se celebra un encuentro de todos los consellers de Sanitat que han pasado por la Generalitat desde 1980. Sola, indefensa y acoquinada. Leer más →

08 Dic

Palíndroms 19, En català (20). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

Després de parlar d’una sèrie de palindromistes catalans en actiu, tot i que pugui semblar presumptuós, no puc deixar d’esmentar-me. Altrament, faltaria a la realitat. Però no és fàcil escriure d’un mateix com a palindromista. M’havia plantejat demanar a algú que ho fes, però encara seria més presumptuós perquè forçaria aquest algú a exposar lloances de mi, cosa que no és l’objectiu. Per tant, dins del possible, ho faré com millor sàpiga. Això sí, hi dedicaré tot un capítol simplement perquè el volum i la intensitat de la meva dedicació als palíndroms, quantitativament parlant, ho requereixen.

Molt resumidament, el 1988, un article de l’ínclit Màrius Serra em descobreix i desperta en mi l’afició pel fascinant món dels palíndroms. Tal descoberta em porta a contactar amb Josep M. Albaigès, fundador de l’aleshores anomenat Club Palindrómico Internacional, i amb el redactor de la revista del club, Ramon Giné. Tot això condueix a una afició de gairebé trenta anys, a la redacció de la revista SEMAGAMES i a la copresidència del club. D’aquest periple ludolingüístic, n’han sorgit quatre llibres1, més de dos-cents articles, conferències, ponències, entrevistes, i també propiciar la creació del Fons Ramon Giné del CPI a la Biblioteca d’Igualada, centre mundial dels palíndroms. Exposo els meus palíndroms, a més de a la revista SEMAGAMES, al blog CATPALS i a @JessLlad.

Més endavant, dedicaré unes setmanes a publicar alguns articles amb palíndroms temàtics elaborats per mi. Com bé sabeu, des de l’inici en vaig publicant a el PALÍNDROM DE LA SETMANA, però avui en posaré uns quants més.

Costum català: a l’atac, mut sóc.

A Roman el Tirol florit l’enamora.

A l’atac, neu, i gel, llegiu en català.

Rolf, a la del balcó: sóc la bleda, la flor.

Ui!, vitamina a la sopa? Posa-la, anima’t, i viu!

A l’atac, mut sóc, noble, erudit, i duré el bon costum català.

A Milà, un avi romà, Lara, fatu, pacífic, a puta farà l’amor, i va nu. A Lima?

CERCO NICOTINA, LA NIT, OCI? NO CREC.

Tu, la situació general la renego, i caut. I, salut…

Sóc serf. Suo, i aplego gel, pa i ous frescos.

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Sóc un cos inútil. Un ésser cínic. Res sé. Nul. I tu? Ni sóc nu cos.

  1. Sé verla al revés (amb Pere Ruíz) Editorial Praxis, Mèxic 2008

Paraules mirall (amb Maria Enrich), Editorial Barcanova, Barcelona 2013

Los palíndromos musicales, Editorial Praxis, Mèxic 2014

Els palíndroms musicals, Editorial DINSIC, Barlona 2015

 

08 Dic

Xim-xim

per Xènia Ribas @canetmar80

La Núria no se’n sap avenir. Un migdia, ja cap al tard, s’estava cruspint un plat immens de botifarra amb mongetes en un bar quan ell va entrar. Estava asseguda mig tirada endavant per tapar la teca, com sempre. Aleshores encara li feia vergonya que la gent la veiés menjar. Segur que tothom pensava que una noia tan voluminosa com ella no hauria de halar-se aquests plats. I ella ja ho provava, ja, de contenir-se. Però és que el plaer era tan immens que la majoria de vegades sucumbia. I és que el món li semblava una gran trampa plena de temptacions. Leer más →