08
Oct
Archivos por categoría: BREUS
06
Oct
Plètora
per Xènia Ribas @canetmar80
Avui no m’he inventat cap relat (bé, això si és que es pot dir que qui escriu crea res de nou). Avui vull explicar-vos una vivència d’ara farà quasi dos anys. Una petita anècdota banal per al món, un tresor immens per a mi.
L’Íngrid, la meva neboda, que llavors tenia tres anys, va iniciar aquesta espiral inacabable de festivals de Nadal de l’escola i de les activitats extraescolars – en el seu cas, dansa i natació –. Quan vaig a aquestes festes, sempre em fa gràcia el contrast entre l’alegria mig folla i histèrica dels familiars, que pot arribar a fregar la violència per aconseguir una cadira més propera a l’escenari, i la dels professors, amb aquell posat de qui vol que tot surti bé però amb la impertorbabilitat de qui ho fa any rere any – i rere any i rere any –.
06
Oct
Palíndroms 10, En català (1)
per Jesús Lladó @JessLlad
Fins ara he anat exposant una mica l’origen dels palíndroms i la seva presència en diverses cultures. Avui esmento el que trobem a casa nostra pel que fa a documentació històrica sobre palíndroms[1]. Em servirà d’obertura d’una llarga sèrie d’entregues dedicades, primer, als palindromistes catalans i, després, als castellans. Dubto que tingui espai per dedicar a altres llengües.
Un dels primers documents en català on he trobat que es parla de palíndroms, i amb força detall, és un article del 9 de setembre de 1916 que forma part d’una sèrie de quinze articles titulats Els Jocs d’Esperit, l’autor dels quals és Rossend Serra i Pagès. Va ser publicat a la revista LA VEU COMARCAL, Setmanari Catalanista de Ripoll i sa Comarca. El treball és força complet. Fa referència a palíndroms que podem trobar en la majoria de llibres anglesos, francesos o italians, en mostra exemples no tan coneguts i d’altres en català que probablement eren de collita pròpia. Fins i tot esmenta els mots bifronts que anomena mots bifàcics.
Entre moltes altres coses, esmenta els palíndroms sil·làbics (MI-CA DE CA-MÍ) i proposa una manera d’integrar els palíndroms dins l’àmbit de l’enigmística, usant les endevinalles com a punt de partida. Transcric de l’original: “Per a proposar-los com a especie enigmistica, se plantejen en la forma que’s vulgui, en prosa o vers, preguntant o nó; però sempre donant elements suficients per a trobar la solució.” Per exemple: – ¿ Quin es el nom familiar més usual que llegit del dret i del revés digui lo mateix ?– PEP. I exposa alguns palíndroms com ¿NO SAP PAS ON? – A ROMA PORTA LA TROPA MORA – ¿AI ON TÉ LLET NOIA?.
I un altre document, no tant remarcable, però que també esmenta els palíndroms és JOCS DE PARAULES i JOCS DE MEMÒRIA, de Joan Amades. Entre els anys 1933 i 1937, Amades publica a la Biblioteca de Tradicions Populars una col·lecció de monografies de folklore que arribaria als 42 volums. Un esforç d’estudi i recerca sense cap finalitat comercial ni editorial, com a resposta a la inquietud espiritual d’aportar al corpus de la cultura catalana valors humils tinguts fins avui gairebé en absolut menyspreu a casa nostra.
PALÍNDROM DE LA SETMANA
Lletra a lletra -ara fado, ara oda- farà art ella, art ell.
[1] Vull remarcar que no sóc pas historiador i que tot el que exposo en aquesta secció no pretén ser un treball científic. Simplement pretenc fer una tasca divulgativa basada en coneixements adquirits al llarg de molts anys d’apassionada afició. Si hi ha algun error de tipus històric, demano disculpes d’entrada. En cap cas voldria ficar-me en àmbits que no em corresponen.
05
Oct
Ungles
Un microrelat de Xavi Ballester
– Amor meu, podries si us plau, no mossegar-te més les ungles?
– Amor meu, després de quasi trenta-dos anys junts, podries, si us plau, ni que sigui tan sols per una vegada, acceptar el fet que el teu marit aquí present es mossega les ungles des del primer dia que el vas conèixer?
– Amor meu, és clar que podria, però podries primer tu treure la boca del meu peu?
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó
05
Oct
Prólogo de “Radiografías viscerales”
por Carolina Montoto
A la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, no le gustan las desigualdades, las ovejas, los armarios impasibles reconvertidos en policía o los desahucios. Entre otras muchas cosas. Y desde su consultorio en un centro sanitario público intenta diseccionar, con ojo clínico, los conflictos del día a día a los que se enfrenta la fauna que desfila por el dispensario o con la que se cruza en el metro o en general en la vida. Y sobre todo intenta comprender. Lo que no siempre consigue, por supuesto. Es energúmena, irascible y virulenta, principalmente con los ejemplares humanos más nocivos para la sociedad. No obstante, en el fondo cree en la palabra y la razón como antídoto contra un sistema que considera injusto.
Aviso del editor: Los posts que escribe la doctora M. son poco complacientes y pueden herir la sensibilidad de los más pusilánimes.
04
Oct
Bagassa
per Xènia Ribas @canetmar80
La veritat és que la seva vida sexual ha millorat d’una manera evident. La seva com a home (com a mascle, perquè aquests dies s’hi sent molt, de mascle) i la dels dos com a parella.
Des d’aquell dia que se la va tirar imaginant-se que premia amb força els rínxols rogencs de l’Anna que carden cada dos per tres. De vegades la busca ell, de vegades és ella que se’l mira amb un esguard suggeridor. Però el cas és que no paren. Tant se val l’hora i el lloc. A ella li sembla que tragina un llimac bavós dins de les calces i a ell que té els collons a punt de rebentar en qualsevol moment del dia. Semblen dos adolescents amb les hormones bullint en plena efervescència.
03
Oct
El vino
por Jean Murdock @CgAjeanmurdock
El vino viene de donde vino, y por donde vino se va. Lo hay blanco, tinto, rosado y rancio, aunque el rosado no se puede decir que sea vino de verdad, y por eso no se come ni con carne ni pescado (¿con qué se come el vino rosado?). También lo hay seco, verde y peleón, como cualquier parroquiano de a pie, y al pan, pan, y albino, blanco. Del vino se hace el vinagre –porque vino abierto, vino muerto–, y el vinagre sirve para todo, pues es lo que se usaba cuando no había Coca-Cola, si bien gustaba menos porque no llevaba gas. El vino con gas se llama de aguja y, como toda aguja, tiene su punto, y punto es lo que pillas si bebes un poco de más. Si bebes mucho, el punto se convierte en globo, lo cual nos devuelve al tema del gas, porque, cuando bebes en exceso, todo vuelve al mismo punto, que es de donde vino y, por donde vino, se va.
03
Oct
02
Oct
Desde la caja de libros XV
por @librosfera
Seguimos en septiembre. La gente sigue volviendo de vacaciones. Las bibliotecas se llenan de libros devueltos con retraso, porque, claro, hay prioridades, y escapar de la ciudad dejando atrás olvidados los libros de la biblioteca es lo primero.
No pasa nada. Somos comprensivas. O al menos yo lo soy, porque pocas cosas me dan más rabia que las bibliotecarias excesivamente celosas en la aplicación de normas de las que no depende gran cosa. Quien no haya prestado nunca un libro sin carnet a una amiga (o incluso conocida), o perdonado una penalización a esa niña tan simpática con cara de pena infinita porque se la llevaron al pueblo de la abuela y ahora por culpa del retraso no va a poder llevarse ese cuento que a ti también te encanta… es que no tiene sangre en las venas.
01
Oct
“Tres dies i una vida”, Pierre Lemaître
Recomanat per Llibreria Atzavara
Tres dies i una vida, Pierre Lemaître
Traducció d’Albert Pejó
Edicions Bromera
Agosarada pot ser un epítet adient per aquesta novel·la, perquè els infants solen ser material sensible i emmarcar-los en un thriller amb reminiscències tan literàries com “Crim i càstig” o cinematogràfiques com “Match point” sense passar-se o no arribar-hi, és una acció de malabars molt ben aconseguida per part de l’autor. Aquest no deixa res a l’atzar, tot i que el confabula amb la climatologia i l’arbitrarietat o casualitat dels sentiments per anar retorçant el fet cabdal de l’obra.
La tensió que genera en el lector el desenvolupament narratiu fa que aquest no pugui abandonar-ne la lectura i l’empeny a voler de totes, totes descobrir de quina manera es resol per al seu protagonista el drama a que l’aboca la seva acció inconscient.
És recomanable per a qui llegir una obra com aquesta li aporta el plaer d’unes visualitzacions d’escenaris i circumstàncies amb detalls ben dibuixats i gens farragosos. També ajuda a considerar situacions quotidianes des d’una altra perspectiva i fa que arribin a encaixar amb el fluir trepidant que l’autor marca en forma creixent. La sorpresa final en resulta la cirereta.