30 Sep

Quelques-unes des choses qu’il faudrait tout de même que je fasse, George Perec

piu_perec_quelques_coverGeorges Perec (1936-1982) fue dramaturgo, poeta, ensayista, guionista de cine, documentalista en neurofisiología, y un afamado experto en juegos de palabras: crucigramas, lipogramas, anagramas, etc. Fue además, ilustre miembro del movimiento Oulipo: Ouvroir de Littérature Potentielle creado por Raymond Queneau y del que han formado parte autores y artistas como Italo Calvino o Marcel Duchamp.

Tildado de excéntrico, y no solo por su adicción irremediable a las listas, Perec fue un tipo observador y sensato, tanto que un día decidió compartir con el resto de la humanidad las instrucciones de uso para la vida en general, su obra cumbre y una novela a modo de puzle en el que cada pieza, cada capítulo, es una nueva novela.

piu_perec_quelques_1Quelques-unes des choses qu’il faudrait tout de même que je fasse es un texto de 1981 que originalmente Seuil publicó en 1990 dentro de Je suis né. La edición ilustrada por Bruno Gibert es de 2009.

Sin duda estamos ante un libro para soñadores, pequeños y grandes, gente con las cosas claras, a la que le gusta hacer listas infinitas de todo como al maestro Perec y que alguna vez, aunque solo sea una, han hecho una lista sobre todas las cosas que les gustaría hacer antes de morir. Si es el caso y han vivido este momento anteriormente, sabrán de primera mano que las aventuras más disparatadas, las aspiraciones más delirantes o los caprichos más pintorescos caben en este tipo de enumeraciones. Perec escribió 37 textos de respuesta a la pregunta Quelques-unes des choses qu’il faudrait tout de même que je fasse, 22 de los cuales se incluyen en el libro acompañados del mismo número de postales enviadas desde los destinos más inciertos por un personaje mitad hombre mitad pájaro pero con el pelo igual de rizado y la misma perilla que Perec. Entre las cosas que G. Perec puso en su lista, estaban algunas como vivir en un hotel de París, viajar a la región de Árdenas y escribir cuentos para niños.

piu_perec_quelques_2El ilustrador de Vincennes, Bruno Gibert  al que ya conocíamos por su álbum sobre el duelo Paraíso o su Cuaderno de recreo en el que invitaba a los lectores a jugar al estilo Oulip, estudió en la Escuela de Artes Aplicadas de Duperré aunque inició su carrera profesional en el campo del grafismo. Su ilustración combina la fuerza gráfica de la línea y la tipografía con el collage a partir de imágenes antiguas. Además de ilustrar libros infantiles, escribe novela para adultos.

Esta edición del libro publicada por Editions Autrement solo está disponible en francés.

Más Georges Perec y Bruno Gibert en:

http://www.ricochet-jeunes.org/livres/livre/38622-quelques-unes-des-choses

http://www.ricochet-jeunes.org/auteurs/recherche/824-bruno-gibert

http://pequenhaciudad.blogspot.com.es/2011/06/pension-paraiso.html

piu_perec_quelques_3

Quelques-unes des choses qu’il faudrait tout de même que je fasse. Georges Perec; ilustraciones de Bruno Gibert. Editions Autrement, 2009.

 

 

 

29 Sep

Bruelar

per Xènia Ribas @canetmar80

El fa anar mig foll. D’ençà que aquell dia a la feina, mentre esmorzaven, li ho va dir… I ho va fer com qui no vol la cosa, com qui explica que ha anat a la fruiteria i hi ha comprat mongeta tendra. Se li va acostar, inclinant lleugerament el tors cap endavant i, amb un somriure entre innocent i entremaliat, li va etzibar que cada divendres mira una pel·lícula eròtica. “I em poso molt calenta i… bé, ja et pots imaginar com acaba tot plegat, oi?”. “No, no! No em fa res fer-ho sola. És que… Saps què passa? Que tinc moltes joguines, jo”. “Bufa, no. El porno no m’agrada. Carden com qui redacta un informe o fa una classe d’aeròbic al gimnàs, massa maquinal, amb aquelles cares de plaer impostat d’actors mediocres. En canvi, l’erotisme… Només de pensar-hi ja m’humitejo”.

Leer más

29 Sep

Palíndroms 9, Els il·lustrats (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

I segueixo amb els palíndroms il·lustrats. En aquesta ocasió, de tres procedències i autors diferents. Un exemple de Juan David Giraldo, del seu llibre PALÍNDROMOS (Villegas Editores, Bogotá, 2001), i un palíndrom de Carles Mani, del llibre FRASES CAPICUA de Cristòfor Martí (Miquel A. Salvatella S.A., Barcelona, 1999).

pali1

pali2

I un palíndrom meu il·lustrat pel gran Jordi Corbella.

pali3


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Té pa, vi – arriba licor – oci, la birra, i va pet.


 

28 Sep

Un home a la seva vida

Un microrelat d’Antoni Casals i Pascual

La mateixa nit que es van conèixer, ella li va dir que no volia enganyar-lo. Que hi havia un home a la seva vida. Tot i així va accedir a pujar al seu pis. Quan es va despullar, ell va entendre, de sobte, la literalitat de les seves paraules.


Antoni Casals i Pasqual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat més de mitja dotzena de reculls de poesia i ha participat en diverses iniciatives col·lectives (Relats en Català, Poems&Blogs, Versos.cat…).

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

27 Sep

Urc

per Xènia Ribas @canetmar80

La Bruna és una dona decidida. I ho ha estat sempre. Els avis li deien que els pares també eren així, que li ve de mena. Sap que algun dia ho aconseguirà. N’està convençuda. Encara que s’hagi de passar la vida sencera lluitant.

Té poca família, la Bruna. Els pares gairebé ni els recorda. Això li fa molt de mal. Pensa que una filla hauria de tenir-los sempre presents, encara que els hagi perdut de tan xica. Per això, el subconscient protector, de tant en tant, li fabrica una mena d’imatges, de cares borroses, i les envia a la consciència en forma de record o de somni. Quan li passa, es sent molt feliç. Els pares varen morir a la Guerra. Tots dos. Aquesta Guerra que tothom fa com si mai no hagués existit. “Són coses del passat i la merda val més no remenar-la” – diu la gent. Quan ho escolta, s’abranda i es rebel·la. Ignorar la Guerra, per a ella, implica esborrar la mort dels seus pares. El pare va dir adéu a la vida al front i, a la mare, la van afusellar. El crim… Repartir pasquins. Tan sols això. L’Adela, que era molt amiga de la mama, li va explicar que, quan la van detenir, li van cridar amb menyspreu, com si l’escopissin, “puta roja!”. En castellà, evidentment.

Leer más

26 Sep

El pan

por Jean Murdock  @CgAjeanmurdock

carson-mccullers-3Carson McCullers y Lorrie Moore dirían que viene del sobaco de un francés.

[La profesora de español viajó a Europa en una ocasión. Decía que en Francia la gente se llevaba el pan a casa sin envolver, que cuando se paraban a charlar en la calle golpeaban las farolas con el pan. Y que en Francia no había agua, solo vino, dice Mick Kelly en El corazón es un cazador solitario, de McCullers.

«Y además, ¿por qué todo el mundo en toda la ciudad tiene que tocar el pan? Sales a por pan y el panadero lo toca, el cajero lo toca, el dependiente te lo da con la mano y finalmente hasta tú mismo te lo encajas en la axila y sales y chocas con él con otra gente en la calle. ¿Cómo podemos celebrar un congreso médico en una ciudad con un pan tan insalubre? (Lorrie Moore, ¿Quién llevará el hospital de ranas?[1])]

Leer más

25 Sep

Desde la caja de libros XIV

por @librosfera

Interior. Salón. Noche.

Mi nueva compañera de piso y yo compartimos cena por primera vez.

Termina el lunes 5 de septiembre. Operación retorno. Toda la gente que no ha pisado la biblioteca durante el mes de agosto (muchos pensaban incluso que habíamos cerrado por vacaciones) ha venido hoy. Probablemente uno de los días de más trabajo del año.

– Debe ser relajante, trabajar en una biblioteca, ¿no? – dice ella.

Intento mantener a raya la expresión de sorna.

Leer más

24 Sep

“Q”, Luther Blissett

Recomanat per Llibreria Taifa

Q, Luther Blissett

Traducción de José Ramón Monreal Salvador

Editorial DeBolsillo

q

Ja n’és d’interessant el projecte artístic-contestatari que hi ha darrere del pseudònim col·lectiu que signa Q. Diverses accions sota la “no-autoria” de Luther Blisset, centrades bàsicament als 90 (posteriorment el moviment adoptarà el nom de Wu Ming), van tenir incidència a l’àmbit polític i social de diversos països europeus i van deixar com a resultat no fungible obres com Manual de guerrilla de la comunicación, Pánico en las redes, Mind invaders i la novel·la Q, entre d’altres. Q és una novel·la que transcorre durant l’Europa del s.XVI enmig de la Reforma Protestant. A través del protagonista, un anabaptista que viu la importància i posterior superació del luteranisme, vivim les revoltes socials, campesines, religioses contra l’ordre feudal i eclesiàstic. I són aquestes revoltes, els seus ideals i propostes comunals i antiautoritàries, la rebel·lió, les que agafen més relleu a l’hora de ficcionar fets històrics, de descriure amb estil cinematogràfic la Guerra dels campesins alemanys, les que situa en un bàndol o l’altre la figura de Luter, Münster, del profeta Hoffman, el cardenal Giovanni Pietro Carafa. I d’aquí cap a l’home modern.

Q és una gran novel·la.