09 May

El tomate

por Jean Murdock  @CgAjeanmurdock

 

El tomate viene de Orlando. Cuando es picante, del furioso; si de Woolf, entonces es tomata. El que viene de Alabama es verde y frito, y conviene abstenerse de la carne que lo acompaña: Estaba seguro de que el hombre había visto el brazo de Frank Bennett borboteando, arriba y abajo, entre los cerdos. Pero era evidente que no, porque, dos días después, el gordo georgiano le dijo a Big George que era la mejor barbacoa que había comido jamás, y le preguntó cuál era su secreto. Big George sonrió y dijo: «Gracias, señó, debo decir que el secreto está en la salsa».[1]

En la salsa de Winterson los tomates son doce y maduros, y se cortan longitudinalmente como si fuesen nuestro enemigo.[2]

El tomate es una fruta que se toma por verdura cuando es más bien un embrollo, sobre todo si es de enredadera, que es la tomatera más puñetera. Simone Ortega, insigne partícipe de lo complejo, anima a quitarle las pepitas al cocinarlo, pues se cree que indisponen, pero más indispone el quitarlas, ya que es un trabajo tan molesto como cuando se te sale el dedo gordo por un agujero del calcetín, que no por un casual se llama también tomate, porque el tomate está por todo: en la pasta, en la pizza, en la tele, en la cama ­–ergo en la carne–, en lo bonito del atún y en lo grana de la cara. Para pelarlo hay que hacerle una cruz en el culo al cocerlo. Al parecer es un acto satánico de raíces paganas cuyo origen se remonta a las casillas de la declaración de la renta, donde el tomate es un fruto endémico, aunque allí le han impuesto otros nombres por rendirle tributo.

Cuando el tomate viene triturado se llama gore y sirve de aderezo en las películas, si bien entonces se conoce como atrezo, sobre todo en Italia, donde paradójicamente lo llaman pomodoro, es decir, manzana de oro, porque los primeros tomates que se cultivaron en Italia eran amarillos. Siglos después en Francia, por llevar la contraria y engrosar sus mitos, lo llamaron también pomme d’amour, manzana de amor, pero por suerte aquello duró poco. (No es cierto que en Berlín se llamara pomme du mur hasta 1989.) Cuando el tomate está frito es mejor dejarlo hasta que se le pase. En conserva dura mientras el frasco esté cerrado, como demuestra la cabaña de Scott. Algún tomate es la pera y otros se van por las ramas. Lo hay de Barbastro, per sucar e incluso de Montserrat. El tomate no engorda, enriquece. Prueba de ello es su aportación a la historia musical de Jamaica con el célebre tema I shot the cherry (but I did not shoot the recipe). Por lo demás, está muy rico, y sin tomate no hay bocadillo.


[1] Tomates verdes fritos, Fanny Flagg. La traducción es mía.

[2] El Powerbook, Jeanette Winterson, traducción de Àngels Gimeno, Edhasa, Barcelona, 2004.

08 May

Desde la caja de libros I

por @librosfera

Biblioteca. Del griego βιβλιοθήκη (‘bibliothēke’),

βιβλίον, libro.

θήκη, caja.

Cajas de libros hay de muchos tipos. Las hay públicas y privadas, universitarias, especializadas, algunas provinciales (si la provincia tiene suerte y no descubren restos históricos en la ubicación escogida para que se construya la susodicha biblioteca), y otras, muy pocas, incluso nacionales.

Desde que los griegos dieron nombre a las bibliotecas hasta hoy han pasado muchas cosas. Ha pasado la destrucción de la biblioteca de Alejandría, el estricto control religioso del conocimiento, la aparición de los sistemas de clasificación y de la bibliotecología y de las bibliotecas públicas y la quema de libros y Borges y la informatización de las bibliotecas y la llegada de Internet y de las redes sociales…

¿Qué dirían los griegos si vieran nuestras “cajas de libros” hoy en día?

Leer más

07 May

Verde agua, de Marisa Madieri

Recomanat per Llibreria Atzavara

Verde agua, de Marisa Madieri

Postfaci de Claudio Magris

Traducció de Valeria Bergalli

Editat per Editorial Minúscula

verde aguaVerde agua és el dietari de Marisa Madieri, nascuda a Fiume (actual Croàcia), que de petita va viure la duresa de l’exili al camp de refugiats de Silos quan la seva ciutat va passar a formar part de l’antiga Iugoslàvia el 1947.

Madieri descriu de ben a prop l’èxode, però els autèntics protagonistes d’aquest relat són el temps i la memòria. Amb una prosa personal i transparent, l’autora recorre els passadissos de la seva infància i adolescència i arriba a un present serè ple de gratitud per les persones que l’han acompanyat al llarg de la vida (dones, sobretot les dones).

L’amor per les petites coses de la vida, és aquest el lloc des d’on ella escriu. Perquè a Verde agua són les petites històries les que dibuixen la gran història, i són les petites memòries del passat les que lluiten contra el gran oblit. Verde agua és el color de l’exili i la nostàlgia; també de l’esperança i la bellesa, de l’escriptura valenta i generosa.

06 May

A rose is a rose is a rose

por Piu Martínez  @PequenhaciudadP
 1. Piu_the world is round_Gertrude Stein_cover

Gertrude Stein (Pensilvania, 1874) fue una figura clave del ambiente literario de su tiempo además de muy inquieta artísticamente para los círculos sociales que la rodeaban. Stein pertenece al movimiento vanguardista del siglo XX. A través de un estilo marcado por la repetición de palabras quiso traducir a la literatura el cubismo de la pintura abstracta.

Leer más

05 May

Palíndrom

per Jesús Lladó @JessLlad

Els palíndroms (del terme grec palindromos, format per –palin (de nou) i –dromos (cursa), formen part de la ludolingüística, dels jocs de mots o, altrament dits, esforços d’enginy literari.

Un dels palíndroms més antics que s’ha conservat  i  que trobem en diverses piles baptismals del món és

Νψον νομματα,  μ  μναν  ψιΝ.

(Renta els teus pecats i no només la teva cara)

Leer más

02 May

Caixa o faixa

per Xènia Ribas @canetmar80

Caixa o faixa

No hi ha silenci. No hi ha silenci perquè és impossible però sí aquella mena de quietud prèvia a la batalla. Sap que d’aquí a uns minuts el fragor serà eixordador i ho abastarà tot. Està assegut en una cadira dins de la seva tenda i té el cap entre les mans. Tanca els ulls. Ja fa estona que la impaciència i el neguit l’han envaït. Ja les coneix, aquestes sensacions. L’acompanyen sempre en tots els combats. Però avui és diferent. S’alça d’una revolada, serra les dents i, convençut, es diu a si mateix “o caixa o faixa”.

Leer más

27 Abr

Pròleg “Palíndroms”

per Jesús Lladó @JessLlad

Aquesta proposta de col·laboració amb la Revista Rosita és altament engrescadora. Amb relació als palíndroms, podem dir que durant les tres últimes dècades hi ha hagut una gran tasca de divulgació d’aquest artifici lingüísticoliterari. Aquesta tasca, en el nostre àmbit territorial, s’ha desenvolupat principalment a l’entorn del Club Palindromista Internacional, nascut el 1987, i per part del conegudíssim i mediàtic Màrius Serra, amb els seus llibres (Diccionari d’Enigmística i Verbàlia) i la magnífica columna al diari Avui, Enigmística, on sovint va tractar els palíndroms i els seus cultivadors, com un servidor.

Leer más

25 Abr

Prólogo “Miercorelatos”

Si avui és dimecres, això és un microrelat. O encara podem dir més: Si hoy es miércoles, esto es un miercorelato. Per a la Rosita, la mida importa i molt, per això, cada dimecres, hi podreu paladejar el gust intens dels bons microrelats, un refugi imprescindible per evitar les indigestions de tanta prosa carregada que ens envolta. La selecció està garantida gràcies a en Jordi Masó.  Lo breve, si bueno, eterno.