1976 The piano has been drinking, Tom Waits
por Javier Avilés
por Dioni Porta
Dice Piglia que la verdadera literatura no se expresa a través de las relaciones de los hijos con sus padres sino en la relación de los hijos con los abuelos y, sobre todo, con los tíos. Con los amigos ocurre algo similar: la mejor literatura salta de lo amoroso a lo amical. Desde el Quijote y Sancho a Vladimir y Estragón, pasando por Bouvard y Pécuchet.
Hay una trama tipo en la que individuos en fase de derrumbe abusan de sus amigos para sobrevivir. En esa línea, no hace demasiado leí “Un dia tranquil” de Ponç Puigdevall, brillante novela sobre las peripecias dipsómanas de un protagonista que se cruje vivo mientras confía que un amigo acuda en su ayuda. También es conocida la trama argumental consistente en dos amigos que comparten la deriva. Hace unas líneas hemos mencionado algunos ejemplos, siendo Lars y W, los protagonistas de Magma, Dogma, Exodus, la trilogía de Lars Iyer, una muestra más reciente de ese género.
L’art
per Maiol de Gràcia
Ja de partida, preguntar-se pel significat de l’art és pretensiós. L’art no significa res, qui hi busca respostes s’equivoca, l’art ha de tendir indefinidament a l’infinit, ha d’abastar llums i ombres, els fets i els forats negres de l’existència, tot i res.
En l’art tot és vàlid per a res en concret. Tancar-se en banda i defensar la normativització acadèmica, la regularització ponderada, la lògica matemàtica de les rutines mundanes, és lligar ben curta la nostra pròpia – i reconeguda– insignificança, és partir envers un fals trajecte cap a la immortalitat.
En George Willard estava cansat de viatjar. Els viatges no existeixen, es repetia, tots els viatges són el mateix viatge, el que compta és la idea mateixa del viatge. Puc anar allà on vulgui, per tant em quedo. Però en George Willard no sabia mentir-se. Va escriure uns versos i va decidir posa’ls-hi qualsevol nom, qualsevol lloc per poder tornar-hi sempre que volgués:
Empecemos por el nombre: Malaparte. Dígase lo que se quiera, este nombre no deja a uno indiferente. A nadie, más bien. Y Malaparte lo sabía. Efectivamente, su verdadero nombre era otro: Kurt Erich Suckert. Hijo de una italiana y de un alemán, Kurt decidió cambiarse de nombre a mediados de los años veinte. Buscaba algo más italiano para los tiempos del fascio littorio y algo más mediático en una época en que las masas habían hecho ya su ingreso en la historia. De ahí sale Curzio Malaparte con ese guiño provocador a Napoleón. ¡Qué cabrón!, estaréis pensando. Y no os equivocáis. Malaparte fue también eso: cabrón. Junto a un sinfín de otras cosas: listo, genial, dandi, visionario, canalla, chaquetero.
Estrip Art
Pasqual Alapont
Sóc jo. Aquesta dona nua sóc jo. Aquests ulls, sobretot, són els meus ulls de fa més de quaranta anys. Sóc al pati, a l’escola, i uns companys es riuen del meu germà i li diuen Maria Botines perquè té els peus plans i ha de dur unes sabates especials. I jo sóc un infant de vuit o nou anys, un xicot que s’avergonyeix del seu germà gran. Aquests ulls de dona són els meus ulls, atemorits i humiliats pel record d’un dolor antic que ha esdevingut dolor del record. M’obstine a trobar l’anècdota, el context, la història d’aquests ulls ignots, com quan passege per un museu i contemple els quadres i espere que em parlen, ni que siga amb una llengua que no entenc del tot. Deu ser això, l’art, com mirar-se a l’espill i reconèixer els ulls d’aquesta dona que no pot ser sinó jo.
per Jordi de Miguel
9 d’agost:
A la llibreria Matras de Cracòvia (al mateix lloc on va existir la primera d’Europa, 1610, resa la placa), una prestatgeria dedicada al periodisme literari: “Reportaź, literatura faktu”, diu el cartell.
*** Leer más
Correu
per Maiol de Gràcia
Així doncs ara et fas dir John.
John Ford, per a més inri.
Així doncs ara ets a París i els vas explicant tot allò que no et passarà mai.
T’has muntat la teva opereta de barri i et fas l’interessant.
Doncs que sàpigues que sempre t’he sabut llegir entre línies.
Que si volgués ara els podria explicar que aquest bloc et defineix alhora que et nega.