Dietari 3: Mirada, servei i volea
per Jordi de Miguel
El sopar
per Maiol de Gràcia
Pico el timbre. M’obre una nena i sento la veu de la llibretera, que de no gaire lluny crida que entri.
Entro i la veig. La nena tanca la porta i desapareix.
on som —pregunto
vostè es limitaria a assenyalar la gran pantalla circular on parpellejaria un minúscul punt blanc, en mig del no-res
hi hauria moltes altres pantalles, quadrades i rectangulars, plenes de nombres gairebé interminables, amb canvis tan vertiginosos com inapreciables en les últimes xifres, progressivament més moderades cap a l’esquerra, fins a una immutabilitat aparentment absoluta Leer más
Abans del sopar a ca la veïna
per Maiol de Gràcia
M’agradaven algunes coses puntuals.
M’agradava estar viu.
M’agradava la gent, alguna gent, a estones.
Foscor, per Núria Ros Obrador
En un reducte
Ocult i diminut
Del lloc
més incomprensible de la ciutat,
una noia, verge i despistada,
enyora l’abraçada
que mai li han donat…
El periodista pasa las páginas del hinchado cuaderno.
Notas para una posible (ilegible)
Fuimos arrojados a este mundo como perros sin un hueso para roer. Billy Cook hizo autoestop. Le pararon. Los jinetes en la tormenta, como premoniciones grises, avanzan implacables hacia el coche. Si el conductor no tuviera la mirada puesta en el cañón del revolver que empuña Cook podría ver, por el retrovisor la tormenta que se cierne a su espalda. Puedes oír la lluvia recreada por el órgano Fender. Ri-ders-on-thes-torm/Ki-ller-on-the-road. Cook hizo bajar al hombre del coche y lo encerró en el maletero. El hombre escapó sin que Cook se diese cuenta. Se acabó la gasolina. Leer más
Segon dia
per Maiol de Gràcia
Com a turista ocasional, he visitat centenars de ciutats. He vist esglésies, museus i monuments, palaus, places i ponts famosos. He vist mil racons tan idèntics a Barcelona, tan replets de turistes ocasionals com jo mateix, que un dia vaig desistir. Leer más