02 Jun

1966 Good Vibrations, The Beach Boys

por Javier Avilés

Nuestro personaje no es nadie. Nunca lo ha sido. Un viejo decrépito matando el poco tiempo que le queda en una habitación poco ventilada y con escasa iluminación que apesta a tabaco y alcohol. El entrevistador detecta también un tenue olor a orín rancio. Como ya es habitual tampoco esta vez el personaje le ha ofrecido una mísera taza de café. Se sienta, disimulando la aprensión, en el raído sillón frente al del personaje, coloca la grabadora en el brazo del sillón y lo pone en marcha.

Leer más

01 Jun

“John Ford a París”, Capítol 3

Primer dia. 2.

per Maiol de Gràcia

Em dutxo i baixo al bar de la cantonada. Ahir m’hi vaig fixar i té tota la pinta de bar parisenc on un voldria esmorzar tranquil·lament. Entro i dic bonjour a l’únic cambrer que s’entreveu. Sóc l’únic client en una sala de moltes taules però ell ni tan sols aixeca el cap del mòbil, de manera que m’assec i espero. Veig arribar un home vell que demana i és servit a la barra. Paga, agafa el seu cafè i s’asseu en una taula. Suposo que és el que toca fer i m’aixeco. Em situo davant del cambrer i torno al passat.

Leer más

31 May

Rebel, avui?

per Xavi Ballester

Passejava l’altre dia per la ronda de Sant Antoni gaudint del sol indolent de maig quan a l’alçada de la plaça del Pes de la Palla se’m descordà una sabata. Vaig recolzar el peu en un dels bancs de la plaça per cordar-me-la i, just en el moment d’ajustar-me el llaç, un dels colonitzadors més comuns i cosmopolites del Raval, la panerola americana, es va aturar a tocar de l’altre peu, és a dir, el que em mantenia dret, i es va quedar immòbil en una invitació silenciosa a seguir-lo. I així ho vaig fer.

Leer más

30 May

Lemmy, la autobiografia

por Emilio Casal Moreno

Lemmy, la autobiografia: Es Pop Ediciones, 2015

lenny, autobiografia

“Si crees que estás viejo para el rock and roll es que realmente lo eres”.

Hace pocos meses que, por fin, se ha editado White line fever, la autobiografía de Lemmy Kilmister, traducida al castellano simplemente como Lemmy, la autobiografia. El texto nos presenta, narradas en primera persona, las vicisitudes vitales y musicales del mítico cantante y bajista de la banda de rock y heavy metal Motorhead. Lemmy, la autobiografía no es una autobiografía pura, puesto que, en realidad, es una transcripción de horas de entrevistas con el músico realizadas por la periodista Janis Garza.

Leer más

27 May

Estrip art

por Jess Sales

la vie

¿Qué es la vida…? La vida es todo aquello que nos pasa, que vivimos, mientras pensamos ¿Qué es la vida?. Esta definición no es mía, forma parte de la vida de todos y está recogida en alguna lectura vital. Más… ¿Qué es la felicidad…? Como lo original es ser lo otros, creo que la definición de Jane Austen en su libro Sentido y Sensibilidad es vitalísima y a la vez de una ligereza ensoñadora: (la felicidad es…)”… esas optimistas expectativas de felicidad que constituyen la felicidad misma” (pág. 15). Definiciones éstas que gozan de la paradoja, la aparente incongruencia, el bucle y la autorefencia.

Leer más

25 May

Dietari 1: Aleksiévitx i el gran ull

per Jordi de Miguel

Això són només notes, pretesament desendreçades. Una mena de dietari extraviat.

***

“A vegades penso que aquesta lletania sense fi podria esborrar l’impacte de la frase i de l’anècdota concreta, de la persona amb rostre i ulls. No és el meu cas: han passat més de quinze dies i la frase em persegueix: Digue’m, estimada: has entès la meva tristesa?”.

He preguntat a un grapat d’amics quines imatges els ha suscitat l’obra de Svetlana Aleksiévitx. En surten poques: una porta que el vent obre i tanca, “sense importar a ningú”; una cuina, una dona sola, asseguda en una cadira; un desert. El que ressona en totes elles és la veu, o la seva absència.

Leer más

25 May

“John Ford a París”, Capítol 2

Primer dia. 1.

per Maiol de Gràcia

Agafo el metro a la Sorbonne i baixo a l’Hospital Clínic. Arribo a la feina i entro a classe. El tema d’avui és el Present Simple, i aprofito que la sala és buida per repetir-me pels descosits. És tan senzill i anodí que no em canso gens ni mica. Quan surto al carrer ho faig amb l’esperit del dia per davant incrustat al cantó dret del cervell.

Leer más