Archivos por categoría: Massa vell per ser George Willard, Xavi Ballester

31 May

Rebel, avui?

per Xavi Ballester

Passejava l’altre dia per la ronda de Sant Antoni gaudint del sol indolent de maig quan a l’alçada de la plaça del Pes de la Palla se’m descordà una sabata. Vaig recolzar el peu en un dels bancs de la plaça per cordar-me-la i, just en el moment d’ajustar-me el llaç, un dels colonitzadors més comuns i cosmopolites del Raval, la panerola americana, es va aturar a tocar de l’altre peu, és a dir, el que em mantenia dret, i es va quedar immòbil en una invitació silenciosa a seguir-lo. I així ho vaig fer.

Leer más →

17 May

Una trobada amb Richard Ford

per Xavi Ballester

Cada any, quan arriba el setembre, em proposo apuntar-me a classes de conversa d’anglès i, cada any, aquest bon propòsit es queda en això, en un bon propòsit i prou. Enguany, no va ser diferent. Quan el setembre va arribar puntual a la cita per recordar-nos que els estius també s’acaben, vaig haver de demanar a l’Aida que em traduís a l’anglès la pregunta que sempre havia desitjat fer a en Richard Ford, l’escriptor.

Leer más →

24 Abr

Pròleg “Massa vell per ser George Willard”

per Xavi Ballester @xaviballester1

 

Accepto el meu fracàs, involuntari si voleu, però fracàs sense pal·liatius: no visc a Winesburg, no sóc periodista, no sóc cap personatge d’en Sherwood Anderson i em faig vell. La Rosita, però, em permetrà fer-me’n la il.lusió: observar el fascinant i míser món dels homes, gosar preguntar-me per què seguim escrivint, per què seguim llegint, per què temem preguntar-nos tot allò que ens preguntàvem de petits. I compartir-ho amb qui vulgui. Disculpes per avançat per les tonteries que se m’escolin.