05 Dic

Brama

per Xènia Ribas Beltran

Relat inspirat en la cançó Ciència-ficció de Els amics de les arts i en la pel·lícula “Eternal Sunshine of a Spotless Mind”, dirigida per Michel Gondry i escrita per Charlie Kaufman .

 “Fugir. Tornar a començar en un poblet que tingui un nom que no puguem ni pronunciar…”.

La idea no el va acabar de seduir mai però sabia perfectament que era l’única manera de poder-la perdonar. O més ben dit, de continuar cap endavant junts amb una relació sana. Perquè abans ja ho havien intentat tot, sempre amb resultats nefastos. Els inicis eren bons, carregats d’il·lusió, però el deteriorament i el rancor no trigaven gaire a aparèixer. Suposa que això era un indici prou significatiu per arribar a la conclusió que no valia la pena seguir lluitant per aquella història, que ja estava sentenciada a mort. Tocada i enfonsada.  Tanmateix, tampoc no podia estar sense ella. L’estimava massa. Malgrat tot.  Leer más

29 Nov

Eloísa

Un microrelat de Marta Finazzi

Gabriel Ríos era un nom fals. Me’l vaig inventar per creuar la frontera, però feia més de vint anys que el duia posat com si fos una segona pell. La meva identitat vertadera només s’insinuava en els dies de pluja, el meu balcó secret de la nostàlgia. Ningú no coneixia el meu passat, ni tan sols la meva dona. El dia que ens vam casar, el pare de l’Eloísa va venir a parlar amb mi. Em va mirar els ulls i va llegir en silenci perquè sabia que jo no era l’home que deia que era. L’Eloísa era l’única cosa que li quedava de la seva vida aspra del sud. Em va regalar una ampolla de brandi de Xerès perquè va dir que el respecte també es bevia. Era una bandera blanca. La vaig guardar a la vitrina del menjador com en un altar durant anys, però l’Eloísa va morir massa aviat. Llavors, tacats pel dol, el seu pare i jo vam obrir l’ampolla.

Microrelat guanyador del 3er Premi del «IV Certamen de Micorrelatos Cardenal Mendoza 2015». 
Marta Finazzi Martínez (Girona, 1981) 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

28 Nov

Pruïja

per Xènia Ribas Beltran

La pruïja que sent és monumental. Però ningú no n’és conscient. Almenys no del tot. I és que, malgrat que encara és una nena, ja ha après a dissimular ben bé com una persona adulta quasi professional en la matèria. Suma ja molts desenganys a les espatlles i n’ha sabut extreure la lliçó corresponent. Als pares, no n’hi haurà mai CAP que els sembli bé. Tant se val com sigui – gros, petit, blanc, negre, alt, baix, pelut, sense ni un sol pèl, prim, gras…-, no n’hi ha ni un, ni un de sol, que sigui apte per sa filla. I això, ella, no ho porta gens bé.  No ho entén ni ho entendrà mai. Per això, s’amaga i ho porta d’estranquis, tot i els inconvenients i el malestar que li provoca tenir un secret amb els pares.

Què hi farem… Ella mateixa hauria preferit una altra cosa però, després d’haver rebut negatives a un gos, un gat, un poni, un lloro, una tortuga, un hàmster, un peix, un periquito, un conillet d’índies, cucs de seda, caragols i un cent peus, pensa que els polls no són pas una mala opció. No els pot acaronar i li costa de veure’ls però tenen l’avantatge que sempre els porta al damunt vagi on vagi. I la picor… Confia que s’hi acabarà acostumant.


Pruïja és una picor intensa, viva. A més, són les ganes vehements de fer una cosa. També se’n pot dir prurit. Finalment, el verb pruir significa produir pruïja.

 

26 Nov

Desde la caja de libros LVIII

por @librosfera

LA PELEA DIARIA (POR EL DIARIO)

La rutina es la siguiente: suenan las campanas de la iglesia. Abro las puertas de la biblioteca y me echo a un lado porque no quiero morir arrollado. Dos jubilados pugnan a codazos por ser el primero en entrar.

El tipo 1 es un señor larguirucho de aspecto hosco, de esa generación que en pleno verano llevan camiseta debajo la camisa. Su mayor logro del día es entrar el primero a la biblioteca.

Su táctica es la siguiente:

Se dirige hacia la zona de prensa. Agarra el periódico (es uno y siempre es el mismo, pero omito la cabecera porque eso es algo irrelevante). Con el periódico bajo el brazo, sube al piso superior, por las escaleras.

Si es el primero en subir, que suele serlo, esconde el periódico doblado en el estante de la Colección Local. Lo esconde en el espacio que queda entre los libros y la pared. Leer más

21 Nov

Ensonyat

per Xènia Ribas Beltran

Les poques amigues amb qui manté el contacte li diuen que s’ha de separar una mica de la nena, que no la pot tenir enganxada tot el dia. Que això no els fa cap bé a cap de les dues. I ella, ensonyada, amb unes ulleres ja d’un to lilós cada cop més visibles i alarmants, mira al terra mentre els diu que sí amb el cap.

Perquè la veritat és que, malgrat que sap que tenen raó, sent que no hi ha més remei. Què se suposa que ha de fer si no? El seu company cada cop arriba més tard de la feina i, quan li demana que banyi la criatura mentre ella fa el sopar, li diu que està cansat, que tot just acaba d’aterrar a casa. Fins i tot, quan li diu que li prengui allò – “que no veus que no pot pas menjar-ho?” –, després d’un petit moment de dubte, li respon que més val que ho faci ella, que la nena se li enfadarà. Definitivament, ja no és només que sigui un pare absent. Ara, directament, hi ha una distància sideral entre el pare i la filla. Són dos estranys. És per això que no se’n pot separar. Ben pensat, potser és cert que és el que toca, que així és la vida. “Que has escollit ser mare i això té unes conseqüències que has d’assumir”. “I que no, encara que en tinguis ganes, no hi fas pas res, al gimnàs. El que has de fer és quedar-te aquí, a casa, amb la teva filla”. Leer más

19 Nov

Desde la caja de libros LVII

por @librosfera

CUANDO SÍ

Cuando te sabes de memoria dónde está el libro que buscan.

Cuando alguien te recomienda una película y justo está en DVD en la biblioteca en la que trabajas. Ni Filmin, ni cine, ni pirateo… pim, pam.

Cuando terminas una actividad de la que eras responsable y sale bien. El momento del TRIUNFO.

El día después de la fecha de entrega. Cuando parece que tienes todo el tiempo del mundo antes de que llegue la siguiente.

Cuando viene una mamá dispuesta a dejarse aconsejar y te emocionas y le sacas tus libros infantiles preferidos y se lleva a casa un montón.

Cuando un adolescente te pide el último libro superguay que se están leyendo todos sus amigos, Y LO TIENES. Leer más

14 Nov

Xibiu

per Xènia Ribas Beltran

Ho ha aconseguit. Li ha costat anys i panys de suor i feina duríssima però, per fi, se n’ha sortit. Tot i així, l’emoció i l’alegria immensa es barregen amb uns nervis desbocats que no pot controlar de cap de les maneres i, fins i tot, amb por. Fa tant de temps que no les veu que no sap com reaccionaran. Quan la fretura la va empènyer a marxar de Colòmbia eren molt petites. Tan sols tenien vuit i deu anys. Va deixar unes nenes i ara es trobarà unes donetes. Ja ha arribat. Trepitjar les escaletes que condueixen a la porta de fusta verda li provoca una esgarrifança. Sent veus a dins, familiars i desconegudes alhora. Agafa aire i truca al timbre.

A la nit, quan apaga el llum de la tauleta de nit, es sent tan feliç i contenta que no pot evitar que les llàgrimes li llisquin, suaument, per les galtes. Leer más

12 Nov

Desde la caja de libros LVI

por @librosfera

CUANDO NO

Cuando lo que buscas no está en su sitio. Si el catálogo dice que debería de estar, pero en su sitio no está, ¿dónde está?

Cuando viene la mamá de una niña que está en la clase de los tapires buscando cuentos con tapires y no tienes ni uno.

Cuando querrías comprar cuentos de tapires, pero a ninguna editorial se le ha ocurrido hacerlos.

Cuando el jefe te convoca a una reunión para hablar sobre el futuro de la biblioteca pero tu futuro son las veinte tareas pendientes que tienes para esa semana.

Cuando el facebook se cuelga después de que hayas estado quince minutos preparando un post sobre la actividad destacada de la semana.

Cuando aplicas la normativa, el usuario se cabrea, pide hablar con el jefe, y el jefe se salta la normativa y tú quedas como el poli malo. Leer más