10 Oct

Poesia de Blai Bonet

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Catalunya els ulls: pobresa avara

que, del desastre, en fa flor de farina,

que, en cap de mort, hi posa santa espina,

que sempre és profecia i no pa d’ara.

 

Si em parles clar de Catalunya clara,

no en parlis bé, escriu-me com que eguina

des d’un rossinyol gris que no té alzina

i té per bec el bec d’una atzavara.

 

Si he de ser lliure, haurà de ser demà.

Avui la falç ha de dinar de falç

i, en lloc de viure, sempre demanar

 

que la història ens sigui un forn de calç

on moreres em siguin el fossar

on demà put de demanar queixals…

[p. 19]

 

Una teulada amb un colom: el dia.

L’home i la feina fan el seu treball.

Ningú no és la paraula; és el cascall

on l’home és or i l’ésser el somnia.

 

El foc que hi ha en una esca s’encendria,

si una altra esca li fes de batall,

però el jorn d’un jornal sempre és al tall

de la feina on la idea és profecia…

 

Verda s’aixeca, s’apareix no blava,

la nit alta, no grisa, si favada.

L’home entén l’home. El foc se desenclava

 

de l’esperança vil. Ja tota alada,

la certesa és el temple. El rei és bava.

Entén l’esclau la llet de l’aucellada.

[p. 37]

 

Som la vergonya, jo, et vaig darrera

amb el cap blanc i greix on no en voldria.

La passió és el vell bosc i tria

verdor d’enguany que és nova i no m’espera…

Per què m’has d’esperar, si la carrera

dels novells i teus membres fa més via

que la bellesa, i la mirada impia

dels meus ulls és el vol d’una pedrera?

 

Mentider és qui no creu, i tot jo crec

que te fa un mal al cor veure esgarrat

mon roure que, fet taula, per tu és sec.

 

No et faci pena el bosc enamorat:

tot és fusta i abril: jo que no et bec

i tu que ets creu que de mi m’ha guardat.

[p. 47]

 

BONET, BLAI Sonets. Edició a cura de Xavier Lloveras. Barcelona: Empúries,  2000.

 

 

 

 

 

10 Oct

Fer la fi del cagaelàstics

per Xènia Ribas Beltran

Hi ha una llegenda que, des de fa segles, governa el regne dels animals. Ja fa molt de temps que els més ancians la conten als cadells i als joves, que obren uns ulls esbatanats plens d’admiració i d’incredulitat.

Diuen que els dinosaures, que passejaven majestuosos per la faç de la Terra fa anys i panys, eren uns visionaris. Però no perquè tinguessin el do de predir l’esdevenidor; tampoc no eren pitonisses ni es valien d’observar el vol de les aus. Simplement, posseïen aquesta capacitat com si fos un sentit tal com la vista o l’olfacte. Leer más

10 Oct

Corrosión, Cap 28. Biblioteca Vila de Gràcia

por Dioni Porta

Hoy toca hablar de la Biblioteca Vila de Gràcia, que sin ningún tipo de duda es mi biblioteca. En los ya lejanos tiempos de opaco empleado de banca que alargaba sus jornadas hasta bien entrada la tarde, esa caja de libros funcionaba como una exótica válvula de escape. No me cogía de camino, pero no me importaba apartarme de la línea recta oficina-casa para visitarla. Algunos van al bar al salir del trabajo y yo iba a la biblioteca. Bueno, no me haré el mormón, pues normalmente hacía doblete: bar y también biblioteca. Mi mujer también salía tarde de su trabajo y como no soportaba estar solo en casa —lo de encender las luces y tal me hacía sentir fatal; un perro que va de la casa oscura a la oficina y de la oficina a la casa oscura— mataba el tiempo por aquí y por allá. Leer más