per Xavi Ballester
L’altre dia vaig haver d’anar a la Ciutat de la Justícia, un nom ben pompós per a una il·lusió humana, la justícia. O potser la il·lusió és la ciutat? Ciutat i justícia no són antònims? Però de seguida vaig aturar aquí les associacions i les preguntes perquè si t’arriba el moment de penetrar en el laberint legalista que ens sotja, el més assenyat és desactivar els ressorts del pensament.
per Xènia Ribas @canetmar80
Ja fa estona que plou. Jeu escarxofat en un seient del tren que va cap a Blanes. Està content i relaxat. Torna cap a casa i, per fi, enceta el cap de setmana. Acosta la mà a la finestra que té al costat i la fa lliscar pel vidre, formant un petit cercle. Entre el baf, veu el mar que, esvalotat pel vent, va amunt i avall, embravit, amb unes onades gegantines. També contempla absort els xaragalls que la pluja ha anat traçant en els camins de sorra que van passant a tota velocitat. L’envolta un silenci inaudit. Mira al seu voltant i s’adona que la resta de companys de viatge estan tan enfavats com ell.
