Jeia
En Pere està de molt mal humor. De fet, porta ja tantes setmanes així que en Marc comença a pensar que ja no és un estat circumstancial sinó que s’està convertint en un hàbit permanent. Remuga per tot, res no li fa il·lusió i està taciturn tot el sant dia. Ni la companyia de la Júlia, que sempre ha estat la nineta dels seus ulls, el fa sortir de l’apatia.
En Marc se’n fa creus de veure’l així. Son pare, alegre de mena, s’ha convertit en un home gris de cop i volta. Ell, que no s’havia deixat vèncer mai per la tristor. Ni tan sols quan va morir la mare. I, malgrat que ell mateix sent que també té l’ànima trencada, avui fa un pas endavant i es decideix a plantar-li cara. Li retreu que, essent de bona jeia, es recreï en la misèria. I resulta que el que l’ha enfonsat, el que li ha clavat l’estocada, és que la setmana passada es va revinclar el turmell i té el peu inflat “com una bola, fill, com una bola…”. Ell li diu que no es preocupi, que d’aquí a quatre dies estarà com nou. I en Pere hi insisteix. “Tant és, Marc. Ja se sap que caldera vella bony o forat”. Leer más