26 Sep

Merles (3a part)

per Xavi Ballester

Imatge cedida per Lu Garriga, la seva autora

Aquí la 1a part.         

Aquí la 2a part.                                         

El batibull d’aus s’engoleix a si mateix, la massa grisenca de plomes forma un sol cos embogit, brut i famolenc que picoteja i picoteja i picoteja sense fi fins que un home s’hi atansa.

– Senyora, perdoni, es troba bé? Puc ajudar-la?

– Quim, on t’havies ficat?

– Perdoni, senyora, jo no…

– Res d’excuses, fill. Per què m’has deixat sola? Et veig més prim, ja menges prou?

– Senyora, què li ha passat?

– Els ocells aquests que s’han tornat bojos! No em sorprèn, pobrets, ningú no té cura d’ells i si els haguessis vist fa una estona, tots estesos a terra mig morts de gana.

– Morts, qui?

– Va vinga Quim anem per feina. Cull la bossa del terra i ajuda’m a escampar el pa…Si més no ja t’has tret aquell barret horrible i aquelles ulleres tan grosses que no deixaven veure els ulls tan macos que tens. Leer más

26 Sep

Brams d’ase no arriben al cel

per Xènia Ribas Beltran

Així és la seva vida. Dia rere dia, els van a buscar i els fan pujar en aquell camió rònec i brut, ben empudegat, on amb prou feines hi caben. I ai de qui rondini o ronsegi, que s’endú una bona fuetada sense cap mena d’escrúpol o mirament.

I quan arriben a destí, tot el sant dia pencant sense ni aigua, ni menjar ni pausa. De vegades, sota un sol abrasador. De vegades, amb un fred punyent i humit que els fa l’efecte que se’ls menjarà els ossos. I vinga amunt, vinga avall traginant constantment els pesos al so de la trompeta que aquell que els dirigeix fa sonar per marcar-los el ritme. I ai de qui es lesioni, prengui mal o es posi malalt, que vés a saber què se’n farà, d’ell… Leer más