Merles (3a part)
per Xavi Ballester
Imatge cedida per Lu Garriga, la seva autora
El batibull d’aus s’engoleix a si mateix, la massa grisenca de plomes forma un sol cos embogit, brut i famolenc que picoteja i picoteja i picoteja sense fi fins que un home s’hi atansa.
– Senyora, perdoni, es troba bé? Puc ajudar-la?
– Quim, on t’havies ficat?
– Perdoni, senyora, jo no…
– Res d’excuses, fill. Per què m’has deixat sola? Et veig més prim, ja menges prou?
– Senyora, què li ha passat?
– Els ocells aquests que s’han tornat bojos! No em sorprèn, pobrets, ningú no té cura d’ells i si els haguessis vist fa una estona, tots estesos a terra mig morts de gana.
– Morts, qui?
– Va vinga Quim anem per feina. Cull la bossa del terra i ajuda’m a escampar el pa…Si més no ja t’has tret aquell barret horrible i aquelles ulleres tan grosses que no deixaven veure els ulls tan macos que tens. Leer más